divendres, 20 de maig del 2016

Pilars de la política actual


Els nous pilars de la política ja no passen per la feina ben feta amb una certa coherència i dos dits de seny per fer front a la realitat que va marcant el curs polític d’una comunitat.
Els mitjans de comunicació han fet molt de mal als postres representats. Des de que varen descobrir el micròfon, la ràdio, la televisió, els mitjans escrits ja no s’han aturat per intentar sortir com més vegades millor en aquestes plataformes de difusió de les notícies. Cada dos per tres rodes de premsa per anunciar petites històries que perfectament es podien solucionar millor amb un text escrit i un parell de fotografies en què els periodistes puguin escollir la més adient.
En aquest temps que la gent està més pendent de les xarxes socials o de sèries i programes concrets que segueixen a través de plataformes concretes generar tantes notícies és força irrellevant perquè molts cops cauen en sac buit. La gent ja està saturada de tanta informació i de tants miracles que els polítics ens han volgut vendre en els darrers anys quan només teníem un drap de colors per tapar una capsa de sabates buida i en mal estat.
Un altre dels pilars de la política avui en dia són aquestes empreses, entitats, club d’amics, partits polítics camuflats que es dediquen a promoure grans plans, projectes, estudis, planejaments i moltes altres coses similars en àmbits geogràfics o de coneixement. En realitat tornen a reciclar el material de sempre, però li canvien els noms. On posava anàlisis ara posa diagnosi. On posava urbanisme, ara posa medi ambient i anar fent. Llavors els nostres polítics es dediquen a signar convenis amb aquests club socials perquè sembli que es preocupi pel territori, però en realitat arribaran a unes conclusions, que són les de sempre i que molts ja coneixem.  Com no hi ha un cèntim a l’administració es quedaran com sempre al calaix dels grans projectes perquè en els darrers anys ens hem fumat els diners dels propers 10 anys i per tant, només ens quedaran recursos per tapar els forats de l’asfalt dels carrers més cèntrics. Els de la resta doncs que vagin per l’altra vorera. Aquest apartat està directament relacionat amb el primer. Ja ho dieu el “poeta”, quan no vols solucionar un tema tens diferents camins per escollir: muntar una comissió amb un munt de polítics, signa un conveni amb una entitat d’aquests que es dediquen a fer estudis de tot i fer una roda de premsa amb molta gent amb paraules buides, però que ressonen molt.
Llavors el tercer gran pilar dels nostres polítics són les forces de seguretat. Jo crec que alguns d’ells que no van gaire a missa ni coses d’aquestes sobre el capçal del llit tenen algun intendent de Mossos o similar que vetlli pel seu són dia i nit. A la mínima que poden es fan rodejar de cossos de seguretat i com més colors i més galons molt millor. Estan ofuscats amb la llum que desprenen les seves vestimentes. El moment àlgid són les juntes de seguretat on sempre baixa els delictes a la població un percentatge però poques vegades o mai se saben les xifres absolutes. Ells treballen amb això dels percentatges i tracten a la gent i al pobres periodistes d’autèntics burros de quatre potes, però ja fa dies que aquest tipus d’informació passa més desapercebuda que Eurovisió per la gran majoria de mortals. Per ells a cada barri hi posarien una caserna de policia.
La resta de treballadors a les seves ordres els importa ben poc a part dels quatre amics de sempre i parents. La seva idea es fer concursos i oposicions on els seus acòlits pugin per ascensor escales, trams, organigrames i el que faci falta mentre la resta s’ho miren intentant buscar alguna lògica i explicació, però això darrer ja fa anys que ho han perdut.
Les noves passions es contractar gent amb plans d’ocupació, treballadors que cobren l’atur. Contractes de sis mesos, en alguns casos fins i tot quan acaben no tenen ni atur perquè han exhaurit les prestacions. Evidentment que s’han de contractar aquests col·lectius, però els llocs que de treball fonamentals han d’estar coberts per la plantilla i no que cada sis mesos tornar a començar amb gent nova. Hi ha feines i tasques que es pot aplicar perfectament , però altres requereixen una responsabilitat  i una preparació que aquests plans no acostumen a aportar el perfil. Aquests són els pilars dels nostres polítics copiar i enganxar el dia a dia i fum fum fum per omplir rodes de premsa. Contra tot tipus de problema doncs policia de verd, blau o groc.
 

1 comentari:

Oliva ha dit...

VISCA LA MEDIOCRITAT¡¡¡. MITJANS DE COMUNICACIO?...ONDE?ONDE?,ES LIMITAN A SERVIR ELS SEUS "PAGANINIS".