Un any més ja han passat la festa dels Barris del Vendrell. La setmana més marxosa de la vila. Ja són quasi història. Un dels elements més populars d'aquesta setmana han estat les falles. Un any més he sortit en aquesta manifestació de cultura popular anònima que quan es pon el sol es converteix en sendra i núnca más se supo. Una veu popular efímera que acaba amb la foguera amb les coses bones i dolentes que apareixen a la falla. Estic sempre molt content d'aparèixer en aquestes falles que sempre segueixo amb delit a veure que amaguen. Enguany també he tingut el meu granet de sorra: en concret als barris de la Pl. Nova Barceloneta i Pl. Vella.
Moltes gràcies a tothom per deixa-me un petit lloc en aquests cartrons destinats al foc. L'important no és tan com surts sinó sortir. Sinó surts es que estàs amagat a l'anonimat de la vila sense més personalisme i si tens la sort de sortir doncs és que la gent en parla de tu: ho pot fer bé o malament, però estàs per allí al mig en el caliu popular que és el que interessa. Gràcies a tots per ser-hi un any més. La falla que més m'ha agradat per la seva originalitat ha estat la del Serrallo i Font de la Menya. La més àmplia i més fluixa la de la Carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada