Noves tribus urbanes armades amb boixets

Noves tribus urbanes tomben pel Vendrell a les hores de la vesprada. Fins ara eren joves que practicaven silenciosament sota l’edifici de la ràdio puntes de coixí i brodats. Una tasca molt lenta que les tenia entretingudes la majoria de tardes de la setmana. Ara amb la crisis i la manca de rendibilitat s’han quedat sense professorat. La immensa majoria de la població es pregunta què faran aquestes senyores  durant el temps que fins ara passaven davant les seves filigranes al taller de la carretera de Santa Oliva? En la nostra societat moltes coses que estan relacionades amb la cultura com els concerts, el teatre i altres activitats similars són evidentment deficitàries. Aquest cop han estat elles les víctimes de la frase lapidària i sense rèplica  “aquí no hi ha més diners per mantenir aquest servei”. Hagués pogut ser la pintura, l’esmalt, la natació, el teatre, la música, la classes de religió, però ha estat el seu torn. Feia anys que s’ho esperaven però al final ha arribat la seva hora. Sempre estaven a l’aguait, però mai s’acabada de confirmar fins enguany. Els seus boixets, les seves agulles, les seves bitlles les hauran de prendre cap a casa i practicar durant el dia per poder estalviar al màxim  la factura de la llum.

Aquestes nenes podran descobrir altres disciplines artístiques. Ja no podran fer brodats per posar sobre la taula del menjador, ja no tindran més remei que atacar el patchwork i altres propostes que fa pocs dies que han entrat a casa nostra, però ja són molts els qui han caigut a la seves mans. Elles sempre s’havien mantingut fidels a la tradició. A partir d’ara incorporaran aquesta tècnica  d’enganxar retalls de roba. Una manualitat que et permet fer des de bosses de mà a quadres passant per rellotges molt originals.

Aquestes pubilles hauran de reiventar la seva vida. Aprofitar els camins i les vies verdes del municipi i rodalies per conèixer el seu entorn natural. Elles que havien passat moltes hores del seu temps lliures atentes a l’agulla i al boixet, ara podran anar a una botiga de roba econòmica i comprar-se una vestimenta adequada per sortir a passejar amb amics i parents. En cas que per horari no puguin coincidir en grup sempre està la proposta d’adoptar un animal de companyia i tenir una sortida molt més distreta.

Aquestes noves tribus urbanes podran anar a l’auditori i aprofitar el nou horari abans de sopar per escoltar grans artistes clàssics que ens vénen a visitar a casa nostra. No cal esperar que es faci fosc per poder anar de concert. Amb el nou horari, et pots asseure a taula per sopar amb el regust d’haver compartit una bona estona amb els clàssics.

Aquestes senyores es podran apuntar al club de lectura de la biblioteca per comentar les obres que allí s’hi tracten. Elles que van estar educades en castellà van poder-se reciclar ja fa uns anys es van capbussar en la literatura d’d’Àngel Guimerà i Mercè Rodoreda. Ara podrien ampliar el seu bagatge literari amb obres d’autors d’altres latituds convenientment traduïts a la llengua de Pompeu Fabra.

Amigues de sempre que es trobaven cada tarda en aquest edifici i es sentien cofoies quan algú que anava a la ràdio o a la televisió local les saludava efusivament mentre anaven creant de mica en mica la seva obra artística que mimaven amb amor i cura.

Persones que compartien llargues converses mentre li donaven a l’agulla a bon ritme i sense perdre el compàs. Hereves d’una tradició centenària a casa nostra que cinc dies a la setmana les feia asseure en les seves cadires de sempre i anar dissenyant punt a punt,  movent les mans i els ulls definint una nova història, un nou producte per consum propi o per regalar.

Persones anònimes que un parell de cops a l’any anaven a alguna trobada del seu gremi i allí podien comprar material, patrons i agafar idees per a noves creacions.

A partir d’ara se’ls obra un munt d’oportunitats que van per aprendre altres coses o estar tota la tarda asseguda a la taula d’un cafè mirant com passa la vida davant els seus ulls cansats de mirar fixament l’evolució dels seus fils. Tindran un ampli ventall de coses per fer, però són conscients que la seva passió, les seves converses d’amigues consolidades ja no serà el mateix.  Hauran perdut el seu punt de trobada en un lloc agradable, de fàcil accés. Algunes no tindran ganes d’aprendre res més. Han estat molts anys fent el mateix i serà l’excusa ideal per abocar-se a la lectura de revistes amb moltes fotos i poc text. Noves tribus urbanes que hauran perdut el seu punt de reunió i es trobaran soles i perdudes en aquesta societat que ha valorat abans quatre duros que no pas que la persistència i l’amor durant anys ja fred calor o plogui. Una societat materialista que les ha deixat sense punt de referència. Món cruel. Elles sempre havien estat tan contentes i felices que això no s’ho mereixien pas. Sempre es preguntaran que han fet elles per merèixer això. Sí hi ha moltes coses a l’administració on s’hi enterren molts més diners sense cap mena de profit.