Un gran encert de representar el Pau de la Gralla a la pl. del Tívoli del Vendrell. Hi havia dos petits incovenients. El so que feia que no arribés a tothom que hi havia i les cadires perquè moltes persones la varem veure dempeus. Jo estava darrera en un lateral. Dels parlaments inicials només vaig sentir un parell de frases de la Maria Ramon. Res més. L'obra si que es podia escoltar, potser en algun actor se sentia una mica menys, però en general es va sentir força bé. Suposo que pel tema de cadires no es pensaven tanta afluència, però això agrada: gratis a una bona hora i al centre del poble i sense alternatives a part de les sardanes a la rambla. A vegades inclús se sentien el bingo de l'esplai com anaven cantant. Esperem que el proper any tornin amb alguna altra obra similar i anem coneixent la nostra riquesa cultural i artística que també va bé i en aquesta combinació molt encertada. Enhorabona a tothom que ho ha fet possible i és una manera de difondre els nostre passat a tothom i que la gent participi. Enhorabona. L'any que ve més cadires i sonorització i perfecte. Hi ha coses que no moren mai i no passa el temps. Aquest saint del Ramon i Ramon tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada