El segle XX també
va ser intercultural perquè dins la península ibèrica es van produir diferents
migracions entre alguns dels seus territoris més pobres als més rics. Nosaltres
també ho vàrem veure en primeres persones. A les clàssiques tradicions de les
festes majors també van aparèixer
festivals de sevillanes i de flamenc.
La nostra
societat actual encara ha d’assimilar tot el volum de gent que ha integrat en
els darrers anys. És un procés molt lent que porta feina, però hem d’estar
preparats. Evidentment ni les sardanes, ni els castells, ni els balls
tradicionals ens els tocaran de les nostres festes, però ens hauríem d’anar
acostumant a què folklore d’altres països tingués presència en les nostres
activitats festives. Cada cosa en el seu lloc, però hem de tenir en compte que
ells també estan aquí. Si fa uns anys ens vàrem atrevir a muntar romeries al
maig, potser que també normalitzem altres celebracions com la festa de l’anyell
musulmana o algunes que puguin tenir romanesos o russos en les seves
tradicions. El món a grans trets aposta per aquesta interculturalitat que cada
dia és més ferma entre nosaltres.
Aquesta és la
nostra riquesa i l’hem d’aprofitar. No podem mirar enrere i només mantenir els
grups de cultura popular de fa 40 anys perquè en aquest mig segle el món ha
girat 180 graus. Aquesta seria una manera noble de convivència i de coneixement
entre les diferents cultures. Una manera de trencar barreres i una gran
campanya contra els rumors perjudicials que es van estenen en el substrat de la
nostra societat.
Un exemple
d’aquesta tendència és quan algunes festes religioses musulmanes ja són
compartides amb altres confessions. Això hauria de ser una cosa normal i natural.
Hem de donar peu a aquesta relació perquè aquesta és la nostra realitat actual
per tot el que tots ja coneixeu prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada