Els dies de festa
major són els dies de l’any en què el municipi es posa les seves millors gales;
treu al carrer el seu bestiari de foc, lluïment, entitats, balls populars,
músics i el que faci falta per demostrar que està de festa i que la vol
compartir amb la gent que s’apropa. Uns dies per desconnectar del dia a dia i
per gaudir de la festa major ja sigui mirant els castells de la plaça Vella o
anant de concert fins que el sol surti per Sant Salvador. Cadascú ha de trobar
la seva vida per treure el màxim profit a aquests 4 ó 5 dies que anualment el
calendari ens brinda. Alguns aprofiten per tocar el dos i fer alguna
escapadeta. Per altra banda, també estan els que els toca treballar perquè tot
i que sigui festa local tenim la gran sort que vivim en un municipi turístic.
Llavors podem obrir quan vulguem a banda d’uns pocs dies l’any.
La festa major és vista de moltes maneres i
més en un municipi com el Vendrell que tenim una varietat força curiosa i que
aplega del que és de 4 o 5 entitats. El dia de Santa Anna ha de triar si fer
castells, recitar versots o anar a ballar amb l’Embarcada. També tenim aquell
que mira aquesta setmana segons un actes programats i anirà participant
d’aquelles propostes més atractives sense mostrar més interès que el necessari
per no perdre res del que li fa més gràcia. Altres, a les platges i
urbanitzacions potser no saben ni que es festa major
La festa major és
l’excusa ideal per molts bars i restaurants ben situats per recaptar una mica
més que la resta de dies dels mesos amb més calitja i treure uns diners extres
per cobrir les necessitats que aniran venint en els mesos de més penúria. També
és el punt de trobada de moltes persones que han tingut que tocar el dos del
Vendrell. Un municipi que ofereix ben poques oportunitats als joves amb
formació universitària ha creat un ampli ventall d’ambaixadors arreu que s’han
hagut de treure les castanyes de foc lluny de casa, però sempre tornen per la
festa dels Barris o per Festa Major. Hi ha un seguit de persones que
s’encarreguen de preparar tot això perquè res no falli. Hi ha molta feina,
moltes tecles a tocar. Alguns dels esforçats tenen els seus honors i altres els
agrada treballar a l’ombra perquè ja s’hi troben a gust. La seva designació
potser de moltes maneres: divina, popular, per sorteig, segons les inquietuds de cada any, però la gent ja
hi està acostumada. Tampoc és un tema que doni més de si en un municipi on la
gent es coneix i molts ja saben com funciona tot plegat, encara que s’hi posi un
bonic decorat amb paraules triades.
Enguany al
Vendrell ha viscut dues coses inèdites abans d’arribar al festa en honor a la
patrona. Per primera vegada en la història mil·lenària del municipi la festa
major té dos dies de festa local. Abans es repartia amb la Fira de Santa
Teresa, però vist aquest petit canvi la cita de mostres de l’octubre cada cop
es troba en una situació més crítica i precària. Haurem d’esperar. L’altre tema
és el cartell de festa major. Una bona noia
va aportar el seu prototip, però clar que no sortissin ni els diables de
la vila, ni el ball de cintes són coses que no es poden perdonar. Llavors
miraculosament va aparèixer un cartell d’un pseudoprofessional de les arts
gràfiques a casa nostra amb llarg palmarès local a la seva esquena que va
substituir el que s’havia escollit en un primer terme. Això de no sortir la gent de casa i que
algunes imatges podien tenir fins i tot autor era un fet intolerable per una
cartell emblemàtic com aquest. Coses del directe i del jurat que no va veure
aquests petits detalls.
Com passa al Vendrell
que és un municipi de solucions per tot. L’any passat els veïns del Puig es
varen queixar de les batalles campals, miccions, defecacions i altres aventures
humanes i enguany s’ha apostat per la part del terme del costat de Santa Oliva.
Un lloc més apartat del centre del Vendrell que és carregarà unes quantes
places de pàrquing, un tema tan necessitat pel Vendrell, però esperem que aquí
els nois que fan coses dolentes no trobin un motiu real per fer-les i siguin de
conducta exemplar. La famosa inversió dels 400.000 euros del present Botafoc està allí esperant el seu destí de
pàrquing o zona verda depèn de la versió i qui ho digui. Un misteri que algun
dia s’esbrinarà. Molt bona festa major. Jo sóc dels que defensa que el millor
lloc per fer el castell de foc és el Botafoc i evidentment els concerts al
pàrquing del Pèlag i que el món dels adolescents no s’acaba amb els 40
principals. Molta sort als Nens. Endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada