En aquesta
avorrida legislatura on la dificultat per formar govern es va arreglar tot just
abans d’acabar el termini, els capítols que han vingut després són molt
avorrits ara que podem veure els plens per la petita pantalla. Ara només queda
que cada partit polític tingui el seu “Per què” com ho en gaudeixen els
regidors de l’equip de govern que ja podia deixar un espai als dos xicots del
PP que sempre voten a favor de les propostes més interessants del ple com poden
ser les ordenances i els pressupostos. No sé que esperen a entrar a l’equip de
govern per donar una mica de color a les 4 seccions que configuren el poder
municipal.
En aquest any i
mig que portem de govern sense inversions perquè fins que no ens traiem de
sobre el Pla d’Ajust hem de pagar per les nostres malifetes en els triennis
anteriors i no podem estirar més la mà que la màniga. Hem de recollir la
quincalla per anar retornant els interessos de tots aquells diners que ningú
sap on han anat però que segur que algú els utilitzat amb bons o no tan bones
intencions i ara no hi són enlloc. Aquest fet ens situa en una mena parada
tècnica fins el 2023 quan els Jocs del Mediterrani ja siguin història i potser
ja haurem demanat que Barcelona torni a ser seu Olímpica.
El nostre present
i futur immediat és anar treballant petites històries com poden ser les
Madrigueres i clavar quatre pals perquè no hi entrin els cotxes perquè es pugui
convertir en una reserva natural com li correspon. No com un estacionament de
vehicles a l’estiu on tot s’hi val. A partir d’aquí es treballen un parell de
bassals i deixar que la natura faci la seva feina amb la mínima intervenció de
l’home. Tot això ha generat una revolta social en el sector comerciants de Sant
Salvador quan han vist que els nous usos d’aquesta zona els hi han fet perdre
clientela que és realment el que sempre ha interessat.
L’altre gran
epicentre de les notícies del no res és el Botafoc on encara hi ha la primera
pedra del CAP que ja deu patir algun signe del pas del temps i que segueix així
potser que la treguin i la posin al Museu Arqueològic virtual no sigui que
algun dia algú pugui pensar que els vendrellencs contemporanis als Jocs del
Mediterrani ja teníem dos CAPs al municipi. Evitem aquestes tergiversacions
històriques.
Primer hi havia
d’haver una zona d’estacionament. Alguns partits polítics això de la zona blava
i els pàrquings sempre ho ha tingut molt clar. Un allí i un al Camp de França
al costat del CAP perquè els usuaris de la sanitat pública o seguidors de Yahvé
deixin la seva part en les arques municipals. Sort que la crisis ho va endegar
tot a fer punyetes i la cosa va quedar igual, però amb la primera pedra. Després varem anar d’ambientalistes i com és
obvi havíem de posar un parc urbà, per respirar millor els aires de la
muntanya. Va venir la Festa Major que enguany tenia dos dies de festa local que
et permetia anar doblar els concerts sense haver de matinar al dia següent.
Llavors es volia fer un matxembrat entre pàrquing i zona verda, però amb
400.000 euros que hi havia en el pressupost passat no hi havia ni per començar.
Ara els vendrellencs tindran l’oportunitat de decidir que és allò més indicat
per àmplia zona del Vendrell que avui és utilitzada com a estacionament de
vehicles zona de dissuasió.
Evidentment vist
el que s’ha vist en els darrers anys els més normal seria destinar aquest ampli
espai a una zona d’estacionament amb les seves places ben marcades. Una part és
pot dedicar a altres usos per si un dia ens visita un circ o similar o hem
d’organitzar els concerts de festa major.
Vistes les noves
tendències modernes hauríem de deixar que la vegetació salvatge s’apoderés
d’aquest espai i ho podríem destinar a espai natural de protecció de la natura
com a pulmó. Llavors condicionar alguna zona amb bancs i papereres perquè la
gent pugui gaudir d’aquest pulmó verd. Pel que fa als cotxes no hi ha cap
problema, en el gran solar que hi ha entre la carretera de la Bisbal, el carrer
Santa Anna i el carrer Hortes s’hi pot establir un espai per estacionar els
vehicles i així donar vida als establiments dels Pisos Planas Tot arreglat. Ningú ens pot negar la nostra
estima per la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada