6 triennis a la casa gran

Demà fa 6 trienis que vaig entrar a la casa gran. Ja sóc major d'edat i puc votar. Varem entrar de cop i volta unes 8 o 9 persones en plans d'ocupació. Alguns ens varem quedar, altres no van tenir aquesta sort i dissort, perquè a la vida a vegades no saps el que et ve després. En aquests 18 anys he vist moltes coses, però la clau, l'essència, no ha canviat gaire. Hi ha més diplomàcia, però la base és la mateixa, però clar estem al segle XXI. Una experiència interessant jo que venia del Diari del Baix Penedès amb un contracte temporal de periodista i per hores. En aquella època hi havia feina més o menys per tots, però la gent no tenia tantes ganes d'entrar a la funció pública. La crisis posterior va anar agreujant la situació. Ens hem fet grans i els que abans adoràvem perquè anàvem davant nostre ja van deixant pas amb el pas del temps. Molta literatura, però el mateix contingut. Ara tindré dos dies més d'afer. No és gaire gran cosa, però els podré aprofitar per altres coses que m'omplen més. Gràcies a tots per aquesta majoria d'edat a la Casa gran.