En una programació televisiva cada dia a mesura
que tenim més canals resulta un xic més avorrida hem inventat els plenaris en
les cadenes locals. Durant una, dues o vuit hores si fa falta els polítics dels
pobles discuteixen sobre temes que apareixen en un ordre del dia. Alguns si que
tenen algun vincle clar amb el municipi, altres de retruc i altres són cartes
als Reis Mags, però sempre queden molt bé. En especials aquells que quedi com
quedi ni hi ha cap tipus de conseqüències practiques pel municipis. Abans ho
feien per la ràdio, però a mesura que el nostre Penedès s’ha anat ampliant amb
la petita pantalla, doncs també s’ha incorporat aquest nou canal més viu i
directe.
No acostumo a mirar aquest tipus de retransmissions polítiques, però a
vegades mentre fas zapping saltant d’algun programa mediocre te’ls trobes amb
els seus protagonistes. Es poden veure amb el so en “on” si trobes un tema que
valgui la pena pots continuar, però la majoria de cops divaguen cap als valors
universals de salvació de l’espècie humana, llavors en aquest cas és millor
posar el volum en “off” i mirar els moviments dels polítics, les postures, amb
qui és comunica cadascú, qui és qui realment mana que no sempre ha de ser qui
li correspon. Algunes vegades hi ha la sort de veure les reaccions del públic
mostrant la seva passió pel que està escoltant allí davant. És un filtre clar
per si cal posar la veu o seguir només mirant les imatges. Ara que han entrat
nous grups als consistoris del Penedès amb saba nova la cosa és diferent amb
les seves aportacions que trenquen amb el llenguatge clàssic i tradicional dels
polítics de tota la vida: mouen el ventilador dient moltes coses, però en realitat
diuen ben poca cosa que es pugui aprofitar. És un bon exercici ara que ve
l’hivern, els pressupostos i els Reis Mags, us poseu una bona música de fons
amb rock clàssic i us mireu el ple ja veureu que la cosa dóna més de si del que
sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada