Sóc una de les
persones que ha anat a bastants cops de les cantades d’havaneres que se
celebren a la platja de Calafell. No sóc un apassionat ni molt menys, però allí
assegut a la sorra a ple estiu és una proposta a la qual es difícil dir que no.
En el cap de setmana que ho celebren tampoc no hi ha cap esdeveniment a la
comarca que li faci ombra, per tant allí hi som a escoltar durant un parell o
tres d’hores aquestes tristes melodies molt adequades per a l’esperit català
dins un muntatge que requereix una forta inversió econòmica.
La intenció dels
seus creadors és crear un festival amb una claus musical molt concreta que
portes el nom de Calafell arreu i de retruc la Costa Daurada, segurament ho han
aconseguit en certa manera, però jo crec que encara està a una certa distància en
la Lliga Catalana de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell que ja va
pel mig segle d’història.
Omplir la platja
de Calafell d’amants, simpatitzants i
curiosos en el cor de l’estiu amb un programa força interessant no és una tasca
difícil. Aquests dies dupliquem i tripliquem la població censada en el
municipi. Llavors la proposta és més ben senzilla: anem a sopar a algun lloc de
la platja i després a gaudir de l’havanera en aquests dos dies de festival
gratuït a l’aire lliure i obert a propis i estranys.
Només falta veure
el dissabte o el diumenge als mitjans de comunicació del Principat veure la
crònica d’aquest festival del Baix Penedès. Un negoci rodó per la promoció del
poble arreu.
Calafell és una
poble molt inquiet i que mentre s’ha centrat e aquest món de l’havanera ha
passat per alt altres històries que no eren tan mediàtiques però representaven
una gran tasca a favor de la cultura al municipi.
Els concursos de
literaris de Nadal amb premis per a la investigació local han desaparegut de l’agenda
local. Un punt de trobada de molts literats d’aquí i d’arreu que aportaven les
seves obres a aquest important certamen que han desaparegut al so de l’havanera
que ha conquerit aquests espais a la recerca de ser popular a la xarxa. Som
molt els nostàlgics que passem per davant de la Casa Barral enyorant els seus
concerts d’estiu a l’agost. Nous cantautors, alguns dels quals com el Petit de
ca l’Eril que recorda amb nostàlgia el seu pas fa uns anys per aquest ambient
tan especial.
Segurament totes
aquestes petites històries no donen ni portades, ni titulars, potser només un
peu de foto en algun mitjà de comunicació local o comarcal, però pel seu cost
irrisori en un pressupost municipal
anual que supera els 40 milions d’euros.
A banda
d’aquestes dues propostes concretes aquesta reorientació de fons econòmics
també es nota en les festes majors que sembla que han baixat el llistó en la
seva programació.
Un dels grans
encerts de Calafell es posar al port de Segur de Calafell una càmera del temps
de TV3. No sé quan han de pagar el municipi per aquesta iniciativa, però he de
dir que és una eina clau de promoció del municipi. Al matí mentrestant et prens
el tallat ja saps amb imatges en directe com està la platja del poble veï. Això
segurament convida a més d’un a anar cap allà a gaudir de les seves onades.
Calafell també ha
entrat en aquest món de les fires i mercats d’època on amb l’excusa de veure
quatre oques corretejant pel carret et
vénen una mica de tot i més. La gràcia acostuma a passar quan veus la factura
dels restaurants incorporats a la recreació històrica. A vegades arriba un punt
que no saps si davant teus, tens cèntims, euros o lires turques. Aquesta és la
realitat d’aquest Calafell que aposta per grans titulars i espectacles
mediàtics, però malauradament ha deixat de banda les petites coses, el futur, els
nous escriptors, historiadors, poetes, cantautors que algun dia poden pujar a
l’escenari de la fusta dient amb joia i orgull que un dels primers concerts els
havia fet a la Casa Barral de Calafell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada