Parcs temàtics

La nostra societat està cada dia més marcada com la d’antuvi i no ens estem adonant que les coses estan canviant, ens entossudim cada dia a seguir com abans, però de mica en mica les coses van canviant.

Els nostres polítics segueixen la visió de parcs temàtics per als nostres municipis. Organitzem les festes majors com sempre: balls tradicionals, havaneres, sardanes, castells de focs i que no ens falti ni la cercavila ni els castells.

Llavors aquesta història es va repetint programa a programa, canvien els models i els dissenys, però la base és molt semblant amb el pas del temps.

No ens donem compte que les coses han canviat molt en els darrers anys. Si ara portem un Txarango a casa nostra hem de pensar que vindrà molta gent de fora i que les principals vies de la vila estaran plenes de vehicles que portaran admiradors d’aquest grup. Evidentment força d’aquestes persones no voldran o no tindran les ganes de pagar 4  euros  més el got per consumir un combinat, llavors s’imposa la solució de fer botellón per gust i molts cops per necessitat perquè les preus són excessius o simplement és pot reduir el marge.

L’altra història és que en aquestes poblacions no hi ha només dues opcions o ball de festa major o concert jove, hi ha gent que com és normal aposta per altres opcions. Sinó les troba a la vila, doncs tocarà el dos i no passa res. Per això s’han inventat els cotxes.

Els immigrants doncs aniran a donar un tomb per allí a veure que s’hi pesca, però en cap moment es pensa en oferir algun espectacle dedicat amb ells. La filosofia real és que s’han d’integrar i per tant els toca escollir o pas doble o música catalana. No hi ha més. Poden anar d’observador a alguna de les dues propostes.

El que si que hem actualitzat són les urbanitzacions amb festes major. Quan jo era petit al meu poble, Albinyana, estava la festa major del poble i la de les Peces. A les urbanitzacions es feia algun sopar, concurs de truites, petanca, però poca cosa més. Enguany hem introduït els grups musicals. Ben aviat farem com al Vendrell que durant els dos mesos d’estiu no paren de fer festes majors i castells de focs d’entre 5 i 10 minuts per deixar a tothom content i visca la integració.

Ens preocupem pel territori i no ho fem pas pels seus pobladors nouvinguts. Evidentment ja fa dies que d’alguna manera ja hem integrat els balls tradicionals dels sud de la Península Ibèrica en algun  format, però ens falta creuar el Mediterrani o anar cap a altres zones d’Europa. Petits detalls, no cal que cada dia tinguem de protagonista una cultura diferent, però un petit tastet d’espectacles provinents d’altres països que molts cops els pots veure anunciats en bars i sales de la comarca.

La realitat és la que hi ha, no podem pretendre sempre viure d’un passat presumptament gloriós i en un format adaptat a les nostres necessitats, perquè en aquelles èpoques tampoc crec que tot fos tan uniforme com ens volen vendre. El pas del temps va perdurar alguns formats i altres van caure perquè van quedar en segona o tercera posició.

Avui com sempre podem seguir imposant la nostra realitat oficial, però avui com sempre els que no es sentin integrats continuaran fent la seva perquè no se sentiran identificats. El problema és quan aquestes minories que sempre han existit arriben a nivells importants, llavors aquí tenim un problema seriós a tractar i a tenir en compte.

Els nostre temps funciona molt més ràpid que els d’anys anteriors i hem de saber estar al dia i deixar de viure d’un passat i esperant un futur incert, sempre ignorant el present que sempre ens acull amb les seves coses bones i no tan bones.