En el que va
d’any el Vendrell hem perdut dos vendrellencs il·lustres. En el mes de maig ens
va deixar Josep Guitart Guitart i tot just abans d’entrar la festa major va ser
el torn de Joan Toldrà i Nin. Dos personatges que es mereixen una entrada en el
llibre d’homenots de la vila del Vendrell pel seu important paper a cavall
d’aquest dos segles que hem tingut la sort de viure en primera persona.
Un va ser clau en
l’arribada de nous vilatans que havien de deixar les seves terres per buscar un
lloc millor. Aquest cop era el Vendrell en plena empenta constructiva va
permetre que moltes persones tinguessin una llar on començar en aquest nou país
lluny de casa seva. No hi van faltar la cultura popular, les nostres tradicions
i altres moltes feines realitzades des del darrera les bambolines per donar cabuda
a aquests nous veïns que avui en dia ja estan plenament en el nostre territori.
Una feina de formigueta continuada per la seva família i adaptant-se en tot
moment a les necessitats dels protagonistes de la història.
Ara tot just ha
estat el torn del Jan Toldrà i Nin, un polièdric personatge del cor del Vendrell
descendent directe del gran Joan Toldrà
i Fabregas“Matines” que més d’un segle enllà era el nostre Leonardo Da Vinci
vendrellenc. Tot una pioner en el seu món, et podia fer un rellotge com el que
es guarda al Centre cívic l’Estació, una escultura religiosa, una arma de foc i
com no, un castell de focs a Barcelona amb motiu d’una gran efemèride. Tot un
personatge per la seva època de la segona meitat del XIX.
El nostre Jan
Toldrà era una d’aquestes persones que no passen desapercebudes per la vida. No
era en cap moment un personatge normal d’aquests que no passen en la seva
existència de ser bones persones i poca cosa més. El Jan Toldrà primer de tot
era una persona molt tossuda que lluitada fins al final per aconseguir els seus
objectius. I si al Vendrell, per exemple,
li posaven traves per portar a terme la seva cita anual amb l’òpera al
carrer doncs sense problemes buscava resposta en altres municipis, en aquest
cas, com l’any passat Arboç. No tenia gaires punts per no dir cap per entrar en
aquest grup selecte de les persones de “la corda” sempre afins als manaires de
torn. Ell tenia el seu projecte vital i agradés o no agradés el tirava endavant
buscant arreu màns i mànigues per fer-ho realitat.
Era una persona
convençuda de la filosofia del primer d’octubre que ve, un projecte de país on
no fallava mai perquè les seves creences eren clares i ben arrelades.
Gràcies a ell
moltes persones van entrar en el món de la música i en concret de l’òpera i el
cant coral. Sempre que podia plantava el seu piano portàtil i a dirigir el que
tocava allà on el deixaven.
Era una persona
que va tenir el valor de muntar un festival a Coma-ruga a l’estiu amb una
programació de primera línia, una cosa que ni els consistoris del seu temps
s’atrevien. Al final el seu gran projecte del Brisamar va acabar com el rosari
de l’aurora, comprat per l’Ajuntament. Cada dia que passa més enrunat a
l’espera que algun dia arriba alguna subvenció miraculosa i aixequem alguna
cosa que prou falta que fa als barris marítims que també són del Vendrell, ves
per on.
El Jan Toldrà era
una persona accessible, de carrer, més ben dit de plaça que va lluitar mesos i
mesos per aparcar el seu Mercedes a la plaça Vella, però al final va haver de
buscar altres espais més legals per no haver d’acumular tantes sancions.
Era un amant de
la música i molts cops al migdia o a la tarda donava gust passar per davant de
la seva casa i escoltar algunes veus assajant partitures i notes mentre ells
els acompanyava al piano. A part de la música, durant molts anys es va
encarregar de portar les pel·lícules a molts cinemes de pobles de la comarca per omplir d’oci els
diumenges per la tarda. El Jan Toldrà era un homenot proper al poble que vivia
a mig camí entre la realitat i el seu somni artístic. Una persona que tot i que
oficialment era sastre es va dedicar a vestir de música i cinema el Vendrell i part
de la comarca.
Espero que
estiguis amb les teves muses que al llarg de la teva dilatada vida t’han portat
arreu. Enguany el Vendrell ha perdut dos grans prohoms que molts recordarem. És
molt trist que en aquest poble amb aires de gran ciutat s’hagi de retre
homenatges a la seva gent un cop ja ha
traspassat. Però amb el temps aquesta i altres velles tradicions suposo que ho
anirem polint. Llarga vida allà on esteu Josep i Jan. Molts agraïm la vostra
gran tasca cultural i humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada