Els seus avis eren franquistes perquè llavors estava de moda i tots ho
tenien molt clar. No s’amagaven de ser-ho i no tenien cap tipus de complex per
haver optat per aquesta posició social i política. Aprofitaven els petits
avantatges de la posició privilegiada en el municipi. Ells manaven i la resta
del poble obeïa i omplia les festes i esdeveniments que ells organitzaven per
lloar qui fos, però sempre seguint l’escala social no sigui que algú entri on
no toqui.
Les coses van anar canviant i després d’uns mesos de crispació, incertesa,
van tenir molt clar que ara tocava apostar pel socialisme que eren els que
remenaven les cireres al seu voltant. Sense complexes van amagar les històries
del seu passat sense cap tipus de vergonya i es van incorporar a les noves
tendències polítiques del moment. Van actualitzar la seva roba, la seva
ideologia i els seus costums. Van canviar els diaris de capçalera i els
programes de la televisió i en un plis plas es van ubicar en la nova ideologia
com si tota l’arbre genealògic ho hagués fet sense cap tipus de mirament a
ningú.
Evidentment als anys passaven i la gent anava evolucionant. Alguns es
mantenien ferms als seus principis i altres qüestionaven una sèrie de decisions
i posicionaments. Llavors alguns d’aquests van seguir els seus cabdills i
altres varen donar fer un pas endavant en la seva evolució natural en vers un
món millor.
La propera parada era fer-se d’esquerres de veritat, llavors tocava fer-se
de la CUP. Un cop més es van preparar per entrar en el nou format assembleari
on les coses més importants ho decidien tots junts en un casal alternatiu o en
un espai ocupat o el que fes falta. Fruit d’aquesta recerca i captura de la
llibertat, la igualtat i els moviments obrers la nostra família va seguir
evolucionant cap a aquests principis universals. Evidentment tampoc no
s’amagava ni dels seus pares ni dels seus avis que havien estat una baula més
d’aquest camí cap a la utopia que ell protagonitzava en la seva darrera etapa.
Encara no tenim estudis sobre la seva posterior evolució a partir d’aquesta
formació, però segurament hi haurà un nou pas on la nostra família també hi
prendrà part.
Evidentment quan parles amb el protagonista de la tercera etapa d’aquesta
evolució tens molt clar, al cap de cinc minuts, que davant tens una persona que
tot i que ara representa un cúmul de llibertats i valors universals, darrera té
un passat que no pot amagar, però per això s’ha inventat la filologia per
treure el màxim rendiment al llenguatge.
Ara que ja pentino cabells blancs vaig veient aquesta evolució que ha
passat a diferents a tot arreu. En cada poble et pots trobar fàcilment les tres
generacions ocupant cadascuna la part que li pertoca d’aquesta adaptació al
medi.
En honor a la veritat, també hi ha
gent que sempre ha estat franquista i no s’ha mogut d’aquesta etiqueta encara
que sigui amb nom diferent i persones que han estat i són socialistes i els qui
comparteixen els principis de la CUP abans que aquesta aparegués al mapa
polític.
A vegades potser els autèntics de cada etapa no han sortit gaire a la llum
pública i aquestes famílies que es va actualitzant amb el pas del temps van
mostrant la seva trajectòria política, però com he dit això és una cosa que es
porta dins i a tot arreu hi ha membres amb diferent tarannà.
Ara estem vivint una mena de radicalitzacions de les postures polítiques
que no sabem on podem acabar, però aquesta mena d’entesa que hi ha hagut a casa
nostra té les dies comptats. La causa és possible que sigui perquè alguns ja
s’han cansat de fer el paper de tontos de l’auca. Ho anirem veient en els
propers capítols, la cosa ha arribat fins aquí, de moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada