Un dels grans
problemes d’aquest Baix Penedès és la manca de lideratge dels seus
representants polítics. Tenim tots les excuses necessàries per trobar-nos i
emprendre un camí units envers una direcció perquè tothom pugui treure el màxim
profit, però moltes reunions entre ajuntaments i consells comarcal que no ens
aporten cap benefici afegit. La tasca actual és mantenir els serveis mínims i
anar tirant sense cap projecte engrescador que apunti a uns objectius clars a
mig i llarg termini. Quan obrim una nova legislatura tots busquem empreses que
ens expliquin com hem de créixer, tot just abans d’acabar apareixen els
resultats que no es poden aplicar per manca de temps i de pressupost i a la
propera tornar a començar.
Un altre dels
grans problemes que tenim és que hem intentat fer allò del cafè per a tots i
aquesta és una política que sinó tenim ben utilitzada ens pot dividir encara
més.
Ara estan parlant
al Vendrell com a la resta de localitats de Catalunya de fer una llista única
per a les properes municipals. Una idea genial per no aplicar-la a la nostra
bonica ciutat amb ànima de poble.
Resulta que a
l’entrada d’aquesta legislatura el poder local estava en les mans de CiU, Erc i
Psc. En aquests tres anys i escaig de govern que han fet per defensar aquesta
identitat catalana al municipi? Doncs
no hem estat capaços ni d’entrar a la llista de l’Associació de Municpis per la
Independència, perquè en aquests tres anys llargs de mandat s’han prioritzat
altres coses que no pas en aquest afany sobiranista que ens volen vendre amb
aquesta llista única. La nostra és una comarca peculiar on cadascú va per ell.
Nomes falta veure com tenim els polígons industrials: el d’un poble al costat
de l’altre poble en comptes de fer planificacions conjuntes. Ja no és una cosa
que vagi amb partits ni molt menys. En cada localitat cada partit funciona a la
seva manera i en el dia a dia funcionen bastant per lliure. Evidentment quan
toca fer la foto de família tots hi participen, però després de fer el cigar
cadascú torna a la seva trinxera no sigui que hagi perdut un mil·límetre de
poder.
Aquesta és una
comarca amb ingredients molt interessants com què bombegem l’aigua dels barris
marítims del Vendrell fins a una estació depuradora de Sant Oliva amb el cost
que això comporta i el risc que tota aquests restes acabin dins el mar quan hi
ha problemes en aquest mecanisme.
L’altre dia en
una conversa em vaig assabentar que municipis com Sant Jaume dels Domenys,
Banyeres i Llorenç del Penedès haurien de ser capaços de tenir un pavelló amb
la corresponent piscina al centre de la comarca perquè els seus veïns i la
resta en pogués gaudir d’aquestes instal·lacions. Doncs res de res. Ni en això
som capaços de ficar-los d’acord pel benefici de tots. Ja no importa quina és
la formació que porta el govern.
Aquesta és una
comarca amb lideratge zero que quan passa alguna cosa greu a la N-340 tallem la
N-340 per dir que som aquí i mentrestant fem un parell de mocions que potser
acabaran a l’arxiu de la Generalitat per a l’estudi posterior dels nostres
homes de lletres.
Una comarca que
fins ara no ha estat capaç ni de
coordinar el Carnaval, encara que ningú vol reconèixer que passejar per alguns
carrers de Segur de Calafell un divendres de febrer a altes hores és una mica
dur si vas disfressat de ballarina caribenya. Evidentment molts carrers sense
una ànima, però això és el de menys. No hem de ser racionals en això tampoc.
Només faltaria. Un consell comarcal preocupat per estudiar el nostre futur
d’una forma incessant, legislatura rere legislatura com a eina política dirigit
sempre per algú dels municipis més grans que menys el necessiten.
Aquesta és una comarca amb massa
interessos pel mig i sense voluntat d’arreglar res. Com diuen els avis “qui
dies passa anys empeny”. Molts ja han abandonat la lluita inútil per arreglar alguna
cosa que no interessa solventar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada