Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 21 de gener del 2019

Pastorets del Vendrell, un muntatge un pèl massa llarg


Feia anys que no anava a Pastorets, però és un esport que de tant en tant s'ha de practicar. Els darrers que vaig veure eren de l'època  Vinyes com a director i el Jan Miret com a Garrofa. Ahir vaig tornar a la cita amb nous personatges i nou director.
Evidentment aquesta és la feina d'un poble que un cop més torna a escenificar aquesta tradició nostrada com són els Pastorets. Cada any hi ha coses noves més o menys importants. Una de les coses que canviaria són les tres hores que dura l'espectacle. Jo crec que amb dues hores n'hi ha de sobres. 180 minuts amb parada d'un quart d'hora és excessiva. La canalla que tenia al darrera ja no sabien com posar-se i els xuxes ja feia hores que s'havien acabat. És massa llarg per un espectacle pretesament infantil. Aquestes propostes no per ser més llargues són millors, sinó que s'ha de saber retallar. Hi ha escenes totalment prescindibles. Vaig veure tot el muntatge molt formal, estricte i correcte, però faltaven petits tocs personals que el fessin més proper al Vendrell i a l'actualitat d'ara com jo havia vist en altres representacions d'anys anteriors. Petits tocs que fan més proper el text. Ahir vaig veure aquesta versió massa seriosa i rigida que no és aquesta la línia que crec jo que hauria d'agafar sinó que s'hauria d'apropar més a un públic infantil i al seu lloc. Hi ha petits detalls com que la diferència d'edat entre Sant Josep i Maria era massa gran per arribar a ser creible. Una mica si, però no tant. En alguns moments algun actor hauria de cuidar una mica la vocalització perquè no s'entenia del tot afegit que a vegades  hi havia problemes de sonorització.
Jo crec que el Vendrell pot estar molt orgullós dels seus Pastorets més que consolidats i veien que les noves generacions van agafant el relleu dels clàssics d'uns anys abans. Enhorabona a tots pel seu resultat, però vull manifestar que la trobo una mica massa llarga i que aquesta presència de Pau Casals i Carles Casals al principi de l'obra està bé, però està posat una mica amb calçador. La idea és bona, però potser aquest no és el millor mètode. Moltes felicitats i endavant.