El pas dels anys
ens va aportant normativa al nostre dia a dia com a signe inequívoc que la cosa
es complica. Ens deien per on anaven els vianants i els cotxes i motos per la
carretera. Després la bicicleta i ara és el torn del patinet que enguany ha
arribat a un nivell de vendes molt alt tot i que no tant com s’esperaven.
No podem evitar
parlar dels cartells que prohibeix anar en bicicleta en alguns mesos o hores
pel passeig marítim dels nostres municipis costaners.
També tenim les
comentades ordenances de terrasses per a veure com omplim una plaça de taules i
cadires i també hi deixem un petit espai per a les persones que hi creuin a
peu.
No fa gaires anys
hi havia una mena de sentit comú que compartia la gran majoria dels mortals.
Per exemple en un diumenge d’agost a les 19 hores ja no pensaves anar en
bicicleta per cap passeig marítim de la platja. Són coses de calaix, el que si
que ho pots fer és el mateix dia però a les 9 del matí a una velocitat raonable
segons l’ocupació del moment. Tot això ho hem perdut i ara hem de mesurar el
dia, la concentració, la velocitat i altres elements que abans ho podies deduir
per sentit comú. Evidentment per sancionar abans, no tenies els suficients
criteris objectius per tenir una base legal. Ara ho pots aconseguir a base
d’ordenances que et marquin totes les variables que hi poden intervenir.
Fa uns anys les
persones que tenien alguna mascota eren ben conscients que havien de recollir
les seves defecacions. Doncs ara també hem s’ha hagut de posar una ordenança
per controlar els incívics amb sancions.
La propera serà
sancionar en el transport públic aquestes persones que ocupen un seients
especials reservats per embarassades i gent amb poca mobilitat. La nostra manca
de sentit comú ha de venir acompanyat per les ordenances que ens ho regulen tot
fins i tot aviat en tindrem una per dir-nos qui ha de baixar de la vorera quan
es creuin dues persones.
Tot això ens
estan posant en qüestió la nostra consciència i els nostres valors humans.
Potser cada dia estem més lluny de l’ésser humà i més propers a les màquines,
però la veritat és que aquest sentit comú
ens ha fet arribar molt lluny en la història i és molt trist que ara ho
estem perdent de mica en mica.
En els propers
anys suposo que aniran sorgint més i més normatives per ocupar aquest buit que
fins ara ens servia per resoldre aquest tipus de casos on el sentit comú ha
deixat de funcionar.
Perquè tot torni
al seu lloc hi haurà una sanció que pagarem o la podrem canviar per treballs a
la comunitat i anar fent endavant intentant salvar allò que es pugui de la
nostra part humana.
Algunes normatives d’aquestes són clares, però en altres casos la cosa
és complica molt fins poder trobar articles contradictoris que et facin
recórrer a la jurisprudència sobre el tema. Las nostra realitat evoluciona més
ràpid que la nostra legalitat. Quan ens decidim treure una norma ja tenim algun
element que no està inclòs dins el text i la fa trontollar obligant a una nova
reedició. Hi ha molts elements que encara són subjectius i són difícil
d’objectivar, però jo crec que amb el temps ho anirem aconseguint de mica en
mica. Aviat podrem esbrinar científicament quan un clatellada és un simple avís
o violència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada