Hi ha polítics
que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes
en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes
superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes. Exemples ben
clar que pot arribar a límits surrealistes es basen en fórmules com “els/les senyors/es”. No només passa en
català sinó en altres llengües que només permet la diferenciació de sexe en un grup de gènere femení quan no hi ha
cap element masculí. Aquest és el que marca la
norma. És el que tenim. Això és
fruit d’un passat i que es podria arreglar de moltes maneres si realment hi ha
voluntat perquè la política arriba a molts llocs dels nostres racons socials.
Per altra banda,
aquesta igualtat teòrica que ens volen imposar encara queda coixa en altres
camps que si que depèn de la voluntat política de casa nostra, però com estem
en aquesta partidocràcia als que encara tenen la màxima quota de poder no els
interessa moure gaire no sigui que se’n vagin els privilegis en orris.
En cada elecció a
l’hora de repartir els espais
electorals als mitjans de comunicació públics, distribuir la propaganda en els espais públics
municipals sempre es fan servir els resultats de la cita electoral anterior.
Segons els resultats obtinguts en aquestes eleccions prèvies s’estableix la
norma de les properes. Això és una de les grans mentides d’aquest sistema de
façana democràtica, però que serveix per conservar els drets dels partits
clàssics de tota la vida fins que algun dia arribi una formació realment
democràtica i ho tiri tot per terra.
Suposo que algun dia veurem la llum, però encara han de passar uns anys per
veure aquesta situació totalment normalitzada.
A efectes reals
és com si abans de començar una cursa de 500 metres a uns participants ja
poguessin començar una mica després que la resta de companys de cursa que no es van presentar en les anteriors o van
treure mals resultats.
Aquesta és una de
les millores que cada dia es fan més necessàries perquè realment la democràcia
sigui real. Seria el terme de reformar la
normativa electoral d’aquest país.
Un altre dels
temes que també són claus és que tal per mantenir l’equilibri a Catalunya i a
Espanya, el valor del vot de totes les persones no és el mateix. En aquestes
cites val més un vot d’una persona de Cervera que un de l’Hospitalet de
Llobregat. Una manera que en teoria ha de servir per mantenir una presumpte
equilibri territorial, però que és una realitat que pot permetre que el més
votat per nombre de sufragis no sigui el guanyador dels comicis.
Després tenim una
de les grans històries prou importants per a tot plegat és que als resultats
obtinguts en els diferents comicis se’ls aplica la llei d’Hondt que és un
sistema que afavoreix els partits més grans i els més petits quedin sense
representació. Aquest és un mètode que fan servir molts països occidentals,
però no vol dir que sigui el més equilibrat.
Fins fa quatre
dies eren molt important els anuncis i propaganda electorals, però gràcies a
les xarxes socials es pot fer una excel·lent promoció sense gaires despeses.
Posar molts cartells i pancartes a vegades pot resultar fins i tot
contraproduent perquè pot arribar a saturar als electors. Aquest fet també s’ha
de tenir en compte.
Petits o grans canvis que ens haurien d’ajudar a trobar un punt més
objectiu i equilibrat en aquest camp electoral on tothom guarda amb zel la seva
posició per no deixar perdre ni un mil·límetre del seu territori conquerit pels vots. No cal parlar
dels immigrants que fa anys i panys que estan a casa nostra i no poden votar,
inclòs joves de 20 anys nascuts a casa nostra de pares procedents d’altres
països. Molt trist tot plegat i tot això s’hauria de resoldre pel bé de tots
plegats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada