Quan la intuïció és més fiable que les enquestes

La gràcia d’un partit que es presenti a les propers municipals en alguna de les principals localitats penedesenques com podria ser el cas del Vendrell és que pugui entrar el número 6 de la llista en el nou consistori.  Això podria permetre apostar per una espècie de majoria mínimament sostenible. No crec que que la formació guanyadora pugui superar aquest repte. Actualment el nombre màxim de regidors és el Psc amb 4 regidors després d’una gran davallada en els darrers comicis i la cosa sembla que segueix inexorablement aquesta línia. A partir d’aquí es fan obligats els pactes i altres combinacions. Si els partits presents en el nou plenari es mouen pels quatre o menys regidors la cosa pot resultar molt complicada per fer un govern estable. Hi ha una possible alternativa d’esquerres que pot donar el poder a aquest sector, però hi  ha partits com el Psc que sempre està en la frontissa de tot i no saps mai per on anirà.  L’estratègia d’aquesta  proposta electoral es pot dibuixar  com quan entres en una rotonda i no saps per on tirar. Comences a donar voltes fins albirar una sortida possible, que no prens per no quedar malament i vas seguint. La seva estratègia és estar a mig camí de tot arreu. Una posició perfectament lícita políticament perquè no cal que tothom es posi ni a la dreta o l’esquerra de tot plegat. Al final, en realitat com a molt acabes marcant una línia bastant equidistant amb les puntes. Ni la normativa, ni la societat et permet plantejar cap postura gaire radical. Almenys no ho han practicat gens al Baix Penedès en els darrers anys. La política que s’ha fet és de serveis mínims i tenir a tots els poders fàctics contents perquè ningú es vegi menystingut en aquesta circ que és la política. Al Vendrell pot passar de tot, com a moltes localitats penedesenques perquè el la intuïció humana ara per ara és més fiable que qualsevol enquesta.