En qualsevol
empresa pública o privada, sense cap mena de dubte el més important són les
persones que cada dia fan que la cosa rutlli amb més o menys alegria i
efectivitat. Sempre hi ha d’haver una persona que obri i tanqui la finestreta i
doni un servei ja sigui físicament o per telèfon. Aquest és el principi
bàsic de tot plegat.
Llavors en tot
col·lectiu hi ha una mena de jerarquia ja sigui a raó de diners o per vots aconseguits. En les
empreses que es mouen per accions o diners hi ha uns responsables al davant que
han de marcar uns criteris per que la cosa rutlli cada dia. La seva relació amb
els treballadors vindrà marcada per unes pautes pròpies i per una normativa
legal que s’ha de seguir. Dintre podran posar qui és del seu gust i podran
triar els criteris que creguin oportuns.
En el cas de la
cosa pública doncs hi ha molts elements que s’han de tenir en compte. Primer de
tot que els polítics hi entren per períodes de 4 anys encara que després ho
poden revalidar pel mateix termini, però mai acaba sent igual que l’anterior
perquè hi ha molts elements que influeixen a cada legislatura.
En un lloc normal
quan entra un nou equip de govern la gràcia és que tot el mecanisme funcioni
amb una certa normalitat, tot i que sempre hi poden haver canvis. Pot passar
que algun responsable d’àrea acabi a l’altra punta del poble fent de conserge,
però en molts casos es respecta el seu salari fins a les propera cita per si es
gira la truita i la cosa torna a la seva situació anterior.
Llavors amb
aquests nous manaires estrenats saben
de bon començament que hi ha una relació de llocs de treball (Rlt) i poden
jugar amb ella respectant uns principis generals. Fins ara aquestes eines es
feien i desfeien en el millor dels casos a cop de decret i aquí no passava res,
però en els darrers anys la cosa sembla que s’ha tornat una mica més seriosa.
Dóna la casualitat que algun secretari i interventor accidental ja no és tan
fàcil de sortejar com altres temps. D’un temps ençà aquestes figures claus de
l’administració paren algunes
iniciatives destinades a fer canvis que no estan contemplats en la Rlt vigent.
Llavors els
polítics comencen a barrinar i fruit del seu treball resulta que al final de la legislatura es treuen de la
màniga un procés per fer una nova rlt que pugui donar sortida a les seves
inquietuds organitzatives i posar ordre a aquelles llocs que estan penjant de
l’abisme legal. El paper dels representants dels treballadors només poden jugar
el rol de convidats de pedra de tot
això i els polítics han de decidir que s’aplica. També existeix la possibilitat
que l’estudi que entri per la porta del
consistori amb un format i acabi presentat als interessats amb moltes
alteracions sospitoses, però això dins el joc democràtic que ens volen vendre
des del poder.
Quan els
responsables d’una empresa pública han tractat als seus treballadors com una
cosa residual. Quan les nòmines els seus treballadors es calculen buscant la
manera més barata per compensar el seu
dia a dia i poder estalviar diners que
després es gastaran en propaganda institucional que segurament acabarà en el
contenidor blau.
Quan els treballadors anònims han vist en les darreres legislatures que
alguns companys amb pedigrí han vist millorada la seva situació
considerablement i altres amb les mateixes condicions han estat ignorats. Quan
el silenci administratiu és el predilecte pels temes relacionats amb el
personal. Quan veus que les baixes
laborals comencen a multiplicar-se en la majoria dels àmbits laborals, en molts
casos provocats per una tensió derivada
d’una mala gestió de personal a nivell global. Quan una empresa prèviament ja
ha fet un informe on apareix descrita clarament la situació del personal entre altres qualificatius: tan clars com
manca de cohesió, sobrecarrega de treball, dèficit en la distribució de
tasques. fragmentació de l’organització i de la cultura organitzacional,
dèficit en el treball interdisciplinari, difusió dels objectius
interdepartamentals ineficaç, sistema d’avaluació d’objectius inexistent, manca
de planificació i un llarg etcètera és molt fàcil treure conclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada