Al Vendrell, des
que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els
mateixos. Al principi ho van fer en coalició declarada, després cadascú va
ocupar un part del plenari i uns estaven al poder i els altres a l’oposició.
Després gràcies a PxC es van tornar a unir fins els nostres dies. Evidentment
aquesta parella també ha tingut el suport d’altres formacions com el PP i ERC
que han obtingut alguna regidoria a canvi d’un petit bocí del poder. Altres
formacions com PxC i Ciutadans han donat el seu cop de mà fent que tiressin
endavant els pressupostos i en altres moments compromesos per a la política del
dia a dia a casa nostra.
Els qui se suposa
que estaven a l’oposició durant el
franquisme varen entrar al plenari amb el suport de la gent, però tots els
cicles tenen el seu punt i final o almenys punt i apart.
En les eleccions
del proper diumenge el Vendrell i altres localitats tenen l’oportunitat de
deixar enrere una manera de fer política de senyor del mas que ha caracteritzat
aquesta transició cap a una democràcia amb uns principis reals i participatius.
La veu la té el poble amb el seu vot que pot decantar la balança cap a un
costat o un altre. En la darrera legislatura han passat coses molt
transcendentals per la història d’aquest país, potser algunes encara no les
podem veure amb la suficient perspectiva, però que marcaran el llarg camí que
tenim als nostres peus.
La política
actual del consistori de la capital nominal del Baix Penedès a part d’estar
portada a terme pels quatre de sempre no té en compte que actualment la vila de
Pau Casals és la tercera en nombre de població de la província de Tarragona per
darrera de Tarragona i Reus i per davant de Tortosa i Valls. Nosaltres encara
treballem com si fóssim un poble petit amb la seva plaça central on fem les
coses que agraden a uns pocs i a la
resta només els veiem cada 4 anys. La política actual deixa de banda tots els
barris costaners i també les urbanitzacions del municipi que han passat a estar
realment considerats com a zones de segona o tercera divisió.
La propera
legislatura el Vendrell ha d’estar a l’alçada de la capital d’una comarca amb
més de 100.000 veïns amb unes estructures de capitalitat que simbolitzin aquest
paper que li toca fer. Fer una nova Lira amb 400 i escaig seients va en contra
d’aquesta planificació de futur que ens correspon i se situa en la política del
teatre de poble amb una capacitat més que reduïda per allò que hauríem de tenir
al nostre abast.
El Vendrell
necessita un sistema de transport públic que funcioni i sigui coherent amb les
seves necessitats i no unes línies que massa cops van sense passatgers perquè
no estan pensades per donar servei a la realitat sinó un a món creat per alguna
ment pensant.
En la política han
d’entrar cares noves que trenquin aquest passat amb polítics amb més de 20 anys
movent-se per les cadires de la sala de plens. Noves inquietuds i noves
sensacions. Queda dissenyar un nou Vendrell a mesura de la seva realitat i no
pas com ara que vol semblar un parc
temàtic com les actuacions que es volen fer al Tabaris de Coma-ruga. Està bé
salvar edificis emblemàtics, però les persones viuen i tenen problemes i avui
per avui no s’ha resolt un dels mals endèmics de Coma-ruga com són les
inundacions i els problemes de circulació i enllumenat que passen quan cauen
quatre gotes i algun llamp.
No tenim cap ganes que l’actual Fira de Santa Teresa o el Turismar ens
representi perquè cada dia hi ha menys comerç local i es transforma en unes
paradetes de menjar i bijuteria. S’ha de fer un gran treball per saber primer
quina imatge tenim i quina volem donar i no cal que tirem els diners en grans
estudis que saps que mai s’aplicaran perquè no interessa a uns pocs. Hi ha
ganes reals d’un canvi. Només demano que la gent pensi amb el cap i doni l’oportunitat
a uns altres perquè aquests ja ens portat a un atzucac on estem.. Ara pot
començar una nova etapa en la història del Vendrell, però si la gent ho desitja
podem seguir sent una plaça petita i bonica on es fan cosetes boniques i cuquis
i on tot queda sempre igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada