Un dissabte d’octubre que es va aixecar una
mica ennuvolat, però que al llarg del matí va anar escampant per deixar un cel
ben clar amb unes temperatures molt agradables. A partir d’aquí una
climatologia envejable fins ben entrada
la matinada del diumenge.
Al migdia per fer lloc per després vàrem fer
una caminadeta amb un objectiu ben clar:
fer el vermut en un dels locals més carismàtics del Passeig Marítim de
Sant Salvador. Uns quants sortien de Calafell del costat del monument al
Pescador i altres des del monument de Cañas als castellers que enguany també
compleix mig segle de vida al costat de l’antiga N-340. Una petita excursió a peu per
anar comentant anècdotes i retocar els darrers detalls pel sopar de la nit.
El rellotge marcava les 21 hores i poc a poca
varen arribant tots els convidats a l’esperat sopar que portava un any amb la
data fitxada, tot i que els detalls els vàrem anar polint en les darreres
setmanes i adaptant la festa a mesura que gent que s’anava inscrivint. La
nostra intenció era buscar un preu assequible perquè poguéssim encabir
com més gent millor amb un pressupost
molt ajustat.
En el sopar de fa 40 anys érem també 67
persones, el mateix nombre que el passat dissabte, encara que ara hi havia
cares noves i altres que havien declinat participar en la festa per diferents
motius. Durant uns minuts a la tarda vam aconseguir ser 69 inscrits, però quan
faltava poc per anar seure a taula, hi van haver dues baixes que no es van
suplir. El resultat és que vàrem quedar a dos persones de la xifra que ens
acompanya des del nostre naixement.
En aquest sopar hi ha persones que van venir
acompanyades pels amics de tota la vida que no van dubtar en gaudir d’aquesta
trobada especial, però també hi va haver gent que responia als dos principis
bàsics del sopar com eren que estiguessin vinculades al Baix Penedès i al 69,
dues premisses que varen complir tots els participants.
Nosaltres que hem arribat a un punt molt
simbòlic de la vida vàrem créixer en una societat molt diferent a l’actual
encara que només hagin passat 50 anys. Abans en 200 anys no passava gaire gran
cosa, però ara vivim al ritme del microones i anem tots a una velocitat
esfereïdora amb una final incert, imprevist i potser virtual.
Alguns dels participants d’aquesta trobada de
cinquantons feia anys i panys que no coincidien, bé perquè han anat a viure
lluny d’aquí. En altres casos tot i està propers, a vegades les agendes no
s’han contrastat i s’ha fet difícil una trobada encara que només sigui per
fer un cafè. Va ser com una actualització de tot plegat de companys que feia
dies que no sabíem res d’ells i que en alguns tenen moltes coses per explicar i
altres segueixen el seu projecte personal amb més tranquil·litat i rutina dins
l’estil que cadascú tria per a viure la seva realitat amb l’ajuda de les
circumstàncies vitals.
Parlar i reviure moltes coses que sembla
que fos ahir i que fa anys que ja no existeixen. El Vendrell i comarca ha
canviat molt des del 1969 fins avui en dia. Hi ha punts on nosaltres passàvem
les nostres hores d’oci juvenil que no han deixat ni vestigis arqueològics i
altres estan allí aturades en el temps esperant que algun dia s’obrin per art
de màgia i tornem a reviure algun episodi de quan encara els cabells blancs no
s’havien instal·lat sobre els nostres caps.
Al llarg de la
vetllada es varen viure moltes històries cinquantenàries des de dins o des de
fora els jardins del restaurant. Cadascú gaudint el moment des de la seva
posició més còmode, més sociable. Tot i el pas dels anys vas veien que les persones mantenen la
mateixa essència des de sempre encara que hagin canviat la motllura dels vidres
de les ulleres. Els més trempats doncs estan allí ocupant el lloc que els hi
pertoca en aquest col·lectiu. Els tímids també han decidit veure una mica com
va tot això. Els heavys a manca d’AC/DC també els hi està bé escoltar Alaska i
Dinarama. Evidentment no varen faltar els Laxnbusto amb els seus clàssics que
formen part de la nostra banda sonora. Una i mil històries de persones que han tingut
la sort de fer 50 anys, alguns pocs han quedat pel camí. Ens veiem ben aviat en
una propera trobada per recordar que un dia vam ser joves però aquest esperit
encara està dins nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada