No fa gaires
setmanes en aquest mateix espai vaig manifestar la meva queixa perquè a
l’Ajuntament del Vendrell et demanaven el Dni per entrar a una sala de plens
que fa dies que ha quedat obsoleta on només hi caben 25 persones. Un fet
peculiar com tantes altres tenim al Vendrell, però clar com diuen els manaires
de torn el perill terrorista és molt alt i hem d’estar a l’aguait no sigui que
tinguem una sorpresa en aquest horari de sobretaula. Deixem la ciència
ficció per als polítics i càrrecs de confiança i anem a fer cinc cèntims d’un
dels plens més llargs dels darrers que portem a casa nostra. La història
va començar a les sis de la tarda i es
va perllongar fins més enllà de la una de la nit, amb una parada tècnica
oficial al mig.
En aquest ple
ordinari amb precs i preguntes hi havia 22 punts. Llavors si analitzem els
diferents punts podem veure una mica com estava distribuït. Els 10 primers eren
de tràmit, entre justificar les actualitzacions d’aquesta legislatura fluida
amb un toc de Consell Comarcal i dues gotes de ROM que encara tenim pendent fer
el debat sobre l’estat de la nació vendrellenca des del 2012 amb un intent
frustrat al final de la passada legislatura, per un presumpte error de procediment
que el va fer anar per terra.
Després ve un del
clàssics que cada cop està més present als plenaris com és la modificació de
crèdit pertinent fruit d’un control i previsió envejables de les finances
municipals que molt a sovint s’han de retocar per posar a cada cistell allò que
li correspon.
Tot seguit tenim
el punt estrella del plenari com són les ordenances fiscals que és el que
afecta a la gent i a la seva butxaca. Evidentment com sempre hem estat bones
persones el preu del servei no reflecteix el seu cost real. Llavors s’ha de
pujar per compensar. Tot i aquesta pujada al meu poble, Albinyana, paguen quasi
el doble i no passa res. Aquí al Vendrell si no arribem d’aquí es treu d’allà i
tots contents. Aquesta sàvia política és una de les causes que la vila vagi
arribar a estar dalt de tot dels municipis endeutats juntament amb altres
despropòsits polítics.
Després tenim un
altre punt que pot donar molt de si i que és important en el calendari anual
com triar les festes del municipi. Ja portem uns anyets que ho celebrem tot per
la festa major i a la Fira del Pilar no li donem cap dia. És una manera
d’entendre l’actualitat vendrellenca.
A partir d’aquí i
abans de passar a la part més interessant del ple com és precs i preguntes que
a falta del Per què? que ha desaparegut sense esquela ni similar de la web de
la tele local és el més semblant que tenim avui en dia. A més, després a
casa ho veus quan ho vols i no cal que estiguis a les tantes de la nit mirant
com juguen al tennis i al postureig els uns i els altres.
HI ha un seguit
de temes que jo no sé pas perquè surten en forma de moció als plenaris. No serà
que al Vendrell no hi ha temes pendents més interessants per debatre en un ple
que no pas coses que ni ens van ni ens vénen i que al final i el més trist de
tot tothom ja sap com quedarà. En aquesta legislatura uniformada i uniforme al
final el que s’imposa és el simple vot de qualitat de l’alcalde que ve a ser
com un 15% més que la resta de companys amb dedicació exclusiva.
Evidentment es
pot parlar de l’aire que respirem i del medi ambient, però hi ha altres temes
que poden donar molt més de si com On posem el mercat els divendres ara que fem
obres? A quina hora apaguem i encenem l’enllumenat públic del Vendrell ? Què
posem darrera l’església en aquella trona que va quedar després del plataner
tallat? Posem o traiem els plataners de fireta de la plaça Vella que sembla un
joc infantil? Quines són els carrers i les voreres del Vendrell que necessiten
urgentment obres de millora?
Idees per
recuperar el concurs literari Sant Jordi ? On aparcaran els cotxes quan
funcioni el CAP del Botafoc? Ferm la moció versió 22 de l’ampliació del
pàrquing de l’hospital del Vendrell. Aprovem per plenari el protocol de festa
major que es va aprovar només per decret. Regulació dels comptadors solidaris
d’aigua. Moltes altres històries més properes que no pas el que passa Sant
Marçal- Cal Vies. Un ple de dues hores hagués estat més que suficient per
resoldre el problemes més propers del municipi, sobre la resta que cada administració
faci el seu i nosaltres no som ningú per dir a la resta que han de fer i
viceversa. A més s’ha demostrar mil vegades que no ens fan cap cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada