En la meva
joventut comprava a Albinyana o teníem un parell de botigues, estanc i alguna
cosa més. Després van venir les farmàcies i les cases rurals.
A banda de això
hi havia un mercat alternatiu i puntual de productes de la terra on la gent
feia les seves compres. Durant molts anys vaig anar a la veïna del davant de
casa a buscar la llet de les vaques. Una mica més avall ens podíem anar a
buscar els ous frescos de les gallines de la família. Els préssecs, les pomes i
els llegums ja eren coses que s’havien d’anar a buscar una mica més lluny, però
tot això en un mercat de proximitat que també incloïa ofertes puntuals, com
figues, pebrots i albergínies quan en alguna casa hi havia sobreproducció
del tema.
Tot funcionava
d’aquesta manera. Era una forma perquè els pagesos aconseguissin tenir un
rendiment superior a l’alternativa que tenien de portar-ho al Vendrell a una
parada del mercat o a una botiga de la contornada.
Tota aquesta
xarxa comercial era un exemple d’una manera de preservar el paisatge i
l’entorn. Comprant al veí afavories que aquesta persona seguis en la seva feina
de pagès i li permetia treure un petit guany que en altres ambients comercials
era molt difícil.
El Penedès està
perdent a marxes forçades els espais conreats perquè no és rendible. La gent no
s’hi vol dedicar ni de bon tros. Només cal anar a pobles com el meu Albinyana i
vas veient com de mica en mica es terrenys erms van conquerint territori i
només es treballa la part més planera, però això és només un pas perquè si no
hi ha un punt d’inflexió només es treballaran els terrenys molt més
interessants i fàcils de conrear amb màquina. La gran majoria de gent per
diferents raons ja només van a comprar a les grans superfícies. El petit comerç
es va perdent de mica en mica. Els fills dels establiments que s’han mantingut
durant anys han optat per un salari fix al mes i sense problemes de ser
autònoms i de portar la teva casa. Això avui en dia ja no es pràctic i la
nostàlgia s’ha quedat curta per estar darrer el taulell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada