Els dilluns a la
tarda des de 13 anys que faig un programa a ràdio el Vendrell anomenat Pas de
Vianants. És una mena de calaix de sastre amb tertúlies, entrevistes i
similars. En aquesta legislatura els partís polítics del consistori varen
consensuar fer el ple mensual el 3r dilluns de cada mes per la tarda, però com
acostuma a passar al Vendrell, només un ple dels darrers 5 que han tingut lloc
s’ha celebrat en la data senyalada. Evidentment les lleis i els pactes a casa
nostra estan per ignorar-los i aquí teniu com a mostra un botó.
Per altres coses
de la vida sóc el president de la Junta de personal del Vendrell. Llavors en el
ple del passat dilluns que era el quart del mes van coincidir les conjuntures
galàctiques. Aquest fet va provocar que anés al ple. Allí vaig
aguantar quasi tota la sessió menys les darrers intervencions dels clàssics de
sempre i les respostes dels nostres polítics que en molts temes interessants
acostumen a sortir per la tangent amb arguments més propers a la ciència ficció. Llavors per literatura jo
l’escullo de la bona i un ja té una edat i una experiència perquè li expliquin
sopars de duro un dilluns a les onze de la nit.
Nosaltres com a
representants dels treballadors històricament ens hem dedicar a negociar amb
l’empresa una sèrie de millores, canvis que s’han portat a terme amb més o
menys encert, però hi ha un seguit de coses que el verb negociar s’ha
substituït estoicament pel verb
imposar.
El 13 de març del
2018 es va publicar un contracte amb d’Aleph Iniciativas y Organización, SA per
elaborar una Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament del Vendrell i
patronats. Sort que s’havia de fer per sis mesos perquè portem dos anys i els
treballadors només tenim una presentació concisa, formal i optimista d’aquest
treball. Entre tots els vendrellencs han abonat més de 20.000 euros per fer
aquest treball i a nosaltres que som els representants legals dels treballadors
no se’ns han ensenyat veure res d’aquesta obra mestra. De la cosa, potser
podrem veure algun resultat al 2021, però ara per ara amagada sota custòdia per
part del consistori. Tal com va anar l’elaboració de tot plegat i quatre dades
que tenim del seu procés no tinc cap confiança cap aquest document que havia de
ser el salvador de totes les injustícies socials des de l’efecte 2000 fins ara.
L’Ajuntament del
Vendrell és un dels consistoris amb trets similars que dedica un percentatge
més baix dels seu pressupost al capítol de personal. Això és el més normal que
tenim. A partir d’aquí arrastrem des de les presumptes relacions de lloc de
treball del segle passat unes incoherències i injustícies a les qual encara cap
equip de govern no ha volgut donar una
solució amb cara i ulls. Va posant una mica d’oli recremat en aquells punts que
més grinyolen, però això de fer un estudi global equitatiu i igualitari per a
tothom, doncs res perquè abans de participar en aquesta RLT ja ens varen dir
que alguns coses no es podien tocar. L’esperit intocable de la Constitució Espanyola es pot trobar arreu.
Davant d’aquest
marge de maniobra i veient que la nova temporada política venia amb cares
joves, fresques amb ganes, tot just abans de la festa major vàrem pactar un
document molt clar amb l’ajuntament per intentar alleugerar aquestes
discriminacions salarials que hi ha quan treballadors fent feina similar amb
sous ben diferents.
Vist que després
d’una legislatura més fosca que un túnel de tren en una via morta s’intuïa
alguna claror optimista a l’horitzó. El que havia de ser una cosa ràpida i
general amb uns trets ben clars per les dues parts s’anava alentint i
complicant, fins que un dia ens varen dir que per fer realitat aquest pacte
s’havien de complir uns continguts inclosos en el manual de l’empresa que va
fer la RLT el 2004. Nosaltres en el seu moment ja vàrem comentar a l’equip de
govern del moment que inclogués aquestes condicions en el conveni, però
evidentment no en van fer cas perquè aquest sistema de trams actual s’ha
pervertit des del minut zero quan hi ha persones que han fet un ascens per
ascensor i altres per viaranys de muntanya amb molts tombs i parades tècniques
pel camí. Evidentment la velocitat no l’han triada les persones que s’han mogut
sinó els polítics que no volien tenir res massa pautat en aquest sentit per
tenir millor marge de maniobra i moure fitxes amb criteris majoritàriament polítics.
Ara volen recuperar d’un “power point” i d’un manual de l’empresa aquests
condicions per portar a termes millores salarials. Tot molt lamentable, la
veritat. Sort un cop més de l’oposició que sempre ens ha donat suport perquè
alguns quan han passat al govern han perdut els seus criteris originals. Pur
postureig vendrellenc quan només interessa el titular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada