Els llums de
Nadal són un tret característic de les nostres contrades i de més enllà. En
aquestes festivitats on el consumisme i les targetes de crèdit són els
autèntics protagonistes de la nostra realitat necessitem carrers amb bombetes i
similars que ens aportin vida, llum i color a les nostres realitats.
La gràcia de tot
plegat és saber qui ens paga aquest element decoratiu. L’any 2018 al Vendrell
uns 200 punts de llum varen costar entre lloguer i consum uns 8.000 euros. Un
preu assequible en un municipi amb uns 38.000 habitants i un pressupost anual
per sobre dels seixanta milions d’euros. Una mica de calderilla per quedar bé
amb els vilatans i el govern.
Hi ha altres
ajuntaments petits que fer front a aquesta despesa els hi suposa un esforç més
gran perquè tenen un pressupost molt més reduït, llavors hi ha una cosa que
s’anomena negociar. Es pot agafar aquesta quantitat de diners i proposar als
veïns si es prefereix dedicar a altres coses que poden resultar més
beneficioses per la comunitat. Per exemple, aquests diners es poden aplicar en
una rebaixa del casal infantil per aquests dies nadalencs. Tots hi surten
guanyant, però hi ha una cosa que és la participació ciutadana que es pot
aplicar de moltes maneres i no cal que sigui a través d’una empresa amb una
diagnosis i unes propostes. Aquest acte es pot fer de moltes maneres i no cal
tant de protocol que també el seu cost econòmic.
Moltes vegades
les entitats públiques actuen per mimetisme amb altres localitats de
referència, però cadascú ha de saber el lloc que li correspon en la realitat.
No moltes coses no es pot comparar el Vendrell amb Vilafranca i Vilanova i la
Geltrú. Tot i que les dues primeres localitats en nombre d’habitants són molt
similars hi ha un llistat enorme de coses que les separen. Pel que fa a la
capital del Garraf ja fa anys que juga en una altra lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada