El 2019 que
deixem enrere ha estat un any marcadament electoral on fins i tot hem repetit
una cita amb les urnes perquè els polítics no es van posar d’acord. En els més
de 40 anys de democràcia espanyola, encara mai s’havia editat un govern de
coalició clara i directa tot i que fins sempre algú donava suport al govern
encara que no hi formés part.
La part més
interessant de tot plegat són les eleccions municipals que on hi posen més
interès tan escollits com electors perquè és a la fi de comptes qui ha de
treure les castanyes del foc en el dia a dia a ciutadà. Les administracions més
llunyanes poden prometre, però quan passa alguna cosa la primera trinxera és
l’ajuntament que ha de prendre cartes en el tema encara que sigui només posar
una tanca. La resta ja vindrà.
En aquestes
eleccions municipals hem viscut una mica de tot a la comarca. A nivell
baixpenedesenc hi ha un pacte entre els hereus de CiU i els del PSC per tenir
una mica la cosa controlada encara que a cada municipi s’han fet els pactes que
ha interessat segons els resultats i la sintonia dels diferents líders
polítics.
Malauradament han
tornat els càrrecs de confiança sis a Calafell, dos a Cunit i un al Vendrell,
de moment. Suposo que a la comarca n’hi deu haver algun més.. Aquesta és una
figura que deixa sense justificació la filosofia que molts polítics venen
d’igualtat, transparència entre d’altres. Uns entren per la porta del darrera
amb sous molt alts i altres han de treure moltes hores del seu dia a dia per
fer feines d’administratiu com a mínim i cobrar com a auxiliar administratiu
amb unes proves de molt alt nivell en forma que deixa fora de circulació amb
molts llicenciats ben preparats. Un panorama ben trist aquí a la comarca que
genera moltes desil·lusions en aquells pocs que encara creuen en la igualtat
d’oportunitats per tothom.
Arran d’aquestes
eleccions locals alguns cabdills locals han vist que aquell amor, passió i
admiració popular ha passat a la història i han hagut de deixar la cadira del
poder de l’Ajuntament i tornar al seu dia a dia si és que encara recordaven
alguna cosa de la seva professió. Altres que ho tenien millor preparat
han tornat al seu lloc de funcionaris preparant-se per a les properes
municipals a veure si hi ha més sort.
Una de les
notícies més importants d’aquest any va ser el robatori del remolc dels gegants
vells del Vendrell que al cap de pocs dies els varen trobar en un carretera
secundària prop de Burriana. Avui els pispes que tomben per la comarca ja no
tenen el nivell d’altres temps que eren més selectius. Ara tiren endavant i
després es donen compte que la caixa tenia una sorpresa dins. Després de la notícia de la trobada,
molts ja varen poder dormir tranquils perquè el Vendrell de tota la vida i
alguns nouvinguts van patir un fort trasbals arran d’aquest robatori.
Enguany el
Vendrell ha inaugurat el primer festival que tenim multitudinari que tenim a
casa nostra. Evidentment no té res a veure amb el Pau Casals, però el poder de
convocatòria és immensament superior al del vendrellenc il·lustre, coses dels
nostres temps. Ara es porten aquest grups i la gent respon en un marc
incomparable a la platja. Aquesta va ser una prova de foc en un dels caps de
setmana amb més residents a Coma-ruga que es va superar amb èxit. El proper any
no cap temptar a la sort i fer les coses al juliol quan aquest nucli de
població no té tanta densitat de població com les setmanes centrals de l’agost.
La comarca també viu amb intensitat la sentència del judici del Procés
amb concentracions, manifestacions i altres actes que posen de manifest el
rebuig d’una part important de la població a aquesta dura sentència que a molts
advocats els costa entendre. Feia anys que no es veia tanta mobilització a la
comarca per un tema social perquè a aquesta comarca li costa molt moure’s. Aquest
cop no ha volgut ser menys i ha participat en les iniciatives que s’han anat
portant a terme en aquest tema dels presos polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada