Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 19 de desembre del 2019

Lleida viu la música amb intensitat



Lleida va acollir el passat cap de setmana diverses mostres artístiques al voltant de la música que mereixen un breu comentari. Potser el més conegut i mediàtic amb les entrades venudes va ser el Messies de Haendel a l’Auditori Enric Granados on hi van prendre part diferents formacions i intèrprets de prestigi com l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i el Cor de  Cambra de l’Auditori Enric Granados, entre d’altres.
La història va començar divendres al pub Comedia on sis grups van aportar el seu art per una causa comuna com és el Càncer a través de l’AECC de Lleida. Allí vàrem veure joves com el duo Lauzeta, format per la Núria Garcia i el Joan Baró,  que porten anys en el món de la música a la recerca del seu lloc en el panorama local i provincial. Una feina de pica pedra buscant convertir aquest art en el seu modus vivendi. Com a nota curiosa va actuar una formació composta per la jove periodista Mariví Chacón amb el seu fill Ivan López acompanyada del guitarrista Iván Barrachina. Una aventura personal i familiar que va començar com una anècdota a través de les xarxes socials i que va aprofitar aquest acte benèfic per sortir a la realitat. Una gran excusa.
Dissabte pa la tarda a la plaça Sant Francesc de Lleida hi havia un xicot acompanyat per una guitarra aportava diferents versions en anglès de temes prou coneguts per tothom. Valia la pena para una estona escoltar-lo en directe pel nivell d’aquest músic de carrer  que aportava la seva part en un eix comercial ple de gom a gom. Diumenge va ser el torn del Cafè del Teatre amb l’Alfons Pérez i Martí Varela que dins el programa Diumenges a tot ritme de l’Intèrpret van oferir un petit concert amb un caire pedagògic per apropar la música de cambra petits i grans. Aquesta és la màgia de la música, la seva versatilitat i la seva energia on cadascú hi pot arribar des de diferents formes i maneres. Aquesta no és la crònica de cap esdeveniments sinó d’un sentiment compartit amb altres persones anònimes que també varen compartir aquests moments bonics.