Algun dia algú farà un llibre que pot ser best seller local i comarcal parlant de l'escola de música Pau Casals. Un centre que va començar fa 32 anys en un carrer petit del Vendrell com és el Carrer Isidre Ribas. La cosa anava fent fins que en el curs 2009- 2010 aquest va passar a ocupar on estava l'antic cinema del Tívoli que és on ha començat la part més mediàtica del tema que pagarem una escola super luxe i si no haguéssim revisat l'any 2014 potser ens hagués sortit encara una mica més al preu del Liceu.
Aquí hi ha altres històries que s'expliquen d'aquella manera. El problema de la plantilla de tot plegat és que si mires la Relació de Llocs de Treball d'aquesta escola de música no hi figura en cap lloc ni director, ni cap d'estudis. Això vol dir que sobre el paper no n'hi havia, però segurament algú ho feia a canvi d'alguna petita compensació econòmica o com a obra de bona fe. Ves a saber. Durant aquests anys d'història sempre s'havia fet així, fins que la persona que feia ara de directora ha agafat la baixa i ara es troben que no poden convocar la plaça perquè no existeix ni ha existit mai aquesta plaça. Això no es cap trauma ni res similar perquè es pot fer un canvi en la plantilla per acord de govern i hi hagut temps de sobres en aquests 32 anys. Un document que va unit al pressupost, però a algú ja li havia anat bé tot aquest sistema. En el seu moment algú també feia de cap d'estudis però va tocar el dos i li van passar tot el pes a la directora actual ( en funcions) que al final amb la seva situació actual i segons la legalitat vigent ha deixat l'escola en aquest atzucac que es pot solventar amb certa facilitat si primer es crea la plaça juntament amb la de cap d'estudis. Només es voluntat política.
Igual que la llicència ambiental que tampoc en té l'escola. Coses de temps i voluntat política. Res més. Alguns regidors apuntaven fa uns anys que això havia de ser un conservatori de música com li correspondria i ves per on no tenien ni director, que és el bàsic amb més de 430 alumnes i 30 professors actuals. La casa per la teulada. Esperem que ben aviat tot això se solucioni i l'escola tingui el que mereix. Està bé treure el Pau Casals a sovint, però s'ha de donar vida a les noves generacions perquè aquesta figura es repeteixi de tant en tant amb altres noms i cognoms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada