Si mirem les programacions festives del Baix Penedès
veiem que aquí tenim un gran calendari de propostes lúdico musicals per a tots
els gustos. Petits i grans gaudim d’un ampli ventall d’històries d’oci i
diversió. Des d’inflables fins a la
havaneres per a les persones amb més experiència vital passant per molts i
variats esdeveniments per a totes les edats i intencions. L’accident del passat
dimarts a la petroquímica de Tarragona es va ensenyar una cosa que sí que som
una comarca privilegiada en molts sentits, però vivim al costat d’un perillós
polvorí.
El complex químic que tenim a Tarragona està a dos
quilòmetres de la capital de la província i és el més important del sud
d’Europa. Aquest important complex ocupa un total de 12.000 hectàrees entre la
Canonja i Vila-seca tot i que el seu conjunt s’estén a altres localitats com el
Morell, Constantí, Reus, Salou,i la Pobla de Mafumet. Aquest monstre que treu
fum pels queixals representa el 25% de
la indústria química espanyola amb unes 30 empreses existents en aquest
territori conegut per tots. Algunes organitzacions ecologistes i veïnals
consideren les mesures de seguretat i ambiental insuficients. Arran dels fets
de la passada setmana les seves queixes surten més reforçades que mai. Per altra banda, ha agafat empenta en els
darrers anys la crítica els abocaments nocius de manera continuada que deixa
una herència de difícil solució en el medi ambient. No podem oblidar que
en alguns anàlisis a la zona s’han
trobat que alguns components químics nocius com el benzè han superat els
llindars permesos en la normativa actual. Aquesta indústria que ha aportat
molts recursos a Tarragona va agafar embranzida fa més de 50 anys i amb el pas
del temps la societat ja no gaudeix de la mateixa simpatia per molts dels seus
veïns. Tot i que són moltes les famílies que viuen indirectament o directament
d’aquest complex químic, això fa que molts es mirin aquest monstre amb respecte. Només cal anar a alguns dels municipis que
formen part d’aquest complex petroquímic i és fàcil veure com els ingressos
originats per aquests empreses han donat un nivell de vida superior que a la
resta de municipis veïns que no gaudim de les avantatges tot i que correm el
risc de gaudir de les desavantatges d’aquest polígon.
No gaire lluny d’aquí tenim dues centrals nuclears de les
més antigues de la península ibèrica que van fent de les seves esperant que
algú s'atreveix a tancar els seus reactors, però sempre es va perllongant de
mica en mica fins a la propera cita sense fer gaire soroll.
La nostra comarca del Baix Penedès sempre ha mirat més a
Barcelona, encara que formem part d’aquesta província meridional sempre hem
tirat més cap al nord que cap al sud i quan ho fèiem en aquesta direcció en
moltes ocasions era perquè no hi havia alternativa i per simples qüestions administratives.
Gràcies a aquesta ubicació totalment irracional de
l’estació del Camp de Tarragona ha estat una de les causes que alguns haguem
descobert darrerament una mica més
aquest monstre de llum i foc que tenim aquí a la porta del darrere a uns 30
quilòmetres de casa nostra en línia recta. Molta gent del Vendrell, Calafell,
la Bisbal del Penedès van notar la vibracions del parell o tres d’explosions
que van tenir lloc en aquest incident de la passada setmana.
A nivell general, fa uns anys les administracions
públiques i la majoria d’empreses privades tenien una especial cura en el
mateniment de les instal·lacions i material, però el capitalisme ens aboca cada
dia a abandonar aquestes tasques que no aporten tan benefici industrial i ho
deixen a uns nivells mínims. Només cal veure la política de l’Adif i Renfe que
cada dos per tres mostren ensurts, alguns provocats per una manifesta manca de
manteniment. Esperem que aquestes 30 empreses i administracions públiques i
privades vigilin aquest polvorí que tenim aquí darrera a les portes perquè no
passa cap ensurt i si algun fet succeeix que sigui el més lleu possible per
tots i des del primer moment tothom ho tingui clar. L’altre dia va ser un
infortuni però el monstre ens va avisar un cop més. Sembla ser que en portem 4
en un any. Ell està allí viu amb les
seves coses bones i les dolentes. L’hem de mimar i vetllar. Ens dóna riquesa
però esperem que d’aquí uns anys les coses que ara ignorem o no ens volen dir no
repercuteixin negativament en la nostra salut i medi ambient i no tornem a
viure escenes tràgiques com la passada amb grans ciutats a tocar del seu perímetre.
No baixem la guàrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada