El Vendrell igual com el Penedès ha estat un lloc
de pas des de temps històrics. Un cop més només cal donar un cop d’ull al
Google Maps per veure que per aquí tenim una cruïlla de vies terrestres molt
importants tant sobre dues rodes com ferroviàries. Aquest és un punt de nexe
entre el nord, el sud i l’interior. Una mena de creu paral·lela a la costa que
endinsa el seu braç més llarg fins a les terres de Ponent.
Pel que fa al turisme doncs complim amb escreix
aquest paper doncs són moltes les persones del nord i principalment de l’oest
que venen a les nostres costes per gaudir de les nostres propostes amb regust a
mar i a muntanya.
Igual que aquest sector clau en la nostra economia
segueix en peu i actualitzant-se al llarg dels anys, també hem d’aconseguir que
aquest paper de punt de trobada, d’eix s’apliqui en altres factors de la nostra
societat com l’econòmic.
Un exemple clar és la Idiada que fa més de 25 anys
que és un dels motors de la nostra comarca, però encara aquest territori ha
d’augmentar la seva participació en aquesta empresa clau amb més personal i
col·laboracions formativa i industrial. Hi ha persones del Baix Penedès que hi
treballen i també joves estudiants que hi fan les seves practiques, però
de mica en mica s’hauria de crear un vincle formatiu entre aquest centre de
treball i la Universitat Rovira i Virgili per dotar a Santa Maria del Mar
d’una proposta educativa per formar professionals més especialitzats que vagin
abastint aquest centre i altres empreses similars que sorgeixin arreu.
El problema de la comarca és que s’ha quedat amb
el pitjor paper de les tres comarques penedesenques i en el seu moment no va
saber o no va voler volar amb la resta. Es va quedar endarrerida i encara no ha
remuntat el vol per estar al lloc que li correspon aprofitant la seva
situació privilegiada i els seus potencials que tothom té molt clar que tenim
però que encara no hem sabut treure punta a aquest llapis que ens ha de
permetre escriure millors pàgines de la nostra història i millorar els nostres
índexs econòmics.
Un dels grans problemes que tenim és que cada
administració i cada municipi va cal al seu costat i no som capaços de bogar
tots en la mateixa direcció. No hi ha un lideratge important, sinó petits
reietons que van donant vida a la seva parcel·la i es desentén de la del
costat. Aquesta política ens perjudica perquè la gràcia de tot plegat seria
treballar conjuntament amb uns objectius consensuats per tots i clars.
En aquest tros de món tenim un munt d’entitats
petites perquè som incapaços de crear-ne de grans i amb pes específic. Els
petits líders que van sorgint dins les grups de tota la vida prefereixen sortir
i la seva guingueta particular. El mateix passa en el tema associatiu que
empresarial.
En la nostra comarca on cada dia els pagesos en
són menys i amb el pas que va a l’agricultura a casa nostra d’aquí quatre dies
tindran un lloc garantit en algun museu de casa nostra al costat dels
terrissaires, pescadors, mariners, llenyataires, boters i tants altres que
s’han anat perdent en els darrers anys en nom de la globalitat.
Pel que fa a la indústria, doncs ja podem veure el
que tenim en els molts polígons industrials que en les darreres dècades s’han
implantat a casa nostra. Tenim molta gent preparada per administratiu que ha
estat històricament una de les formacions amb més seguidors en el nostre
ensenyament secundari, però ens falten persones que parlin idiomes i
especialistes en altres temes més tècnics.
El sector que va fent és el servei perquè la
comarca s’ha convertit en una ciutat dormitori low cost de Barcelona.
Aquesta és la nostra realitat i hem de treballar per sortir d’aquí i realment
dotar d’indústria aquesta comarca i també apostar pel tema investigació. Estem
en una localitat on la majoria de gent ha de marxar a un altre lloc per
treballar. Doncs aprofitem d’una vegada les potencialitats i anem tots en el
mateix sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada