Volíem ser originals

Érem joves sortíem d’una dictadura i a mesura que anàvem sumant any semblava que també creixien les ales de la nostra llibertat. Passaven els anys el telèfon de tota la vida del costat de la tauleta ja va quedar com una peça de museu. De mica anàvem entrant en el món dels telèfons mòbils. El disseny ha anat evolucionant fins arribar a l’actualitat en què el nostre aparell sap més  de nosaltres que el nostre propi record. En el moment que l’obrim ens passarà pels ulls un anunci de la nostra botiga predilecta o la nova cançó del nostre grup preferit. Estem a les seves mans. Si abans recordàvem algun número de telèfon, adreça i fins i tot aniversari, avui en dia ho tenim tot allí dins perquè no ens perdem en aquest món de dades on ens movem.

Quan per algun motiu el deixem a casa o cau pel forat de l’excusat i estem sense la seva útil companyia ens trobem perduts del tot. Potser ni trobem el camí de casa perquè el Gps ja no ens porta als llocs habituals de cada dia.

Donàvem suport al comerç local comprant en les botigues de tota la vida del nostre poble, però de mica anem veient com aquestes van tancant i altres negocis s’hi van posant. Pels seus propietaris és més rendible cobrar uns quants diners cada més per lloguer que no estar allí més de 9 hores diàries amb la inseguretat que al cap de mes no arribaràs als objectius fitxats. Els fills d’aquests propietaris prefereixen treballar amb un contracte temporal en un gran magatzem que seguir el negoci familiar amb les incerteses que tenim actualment en molts factors. Cada dia tenim més supermercats a casa nostra i estan canviant els costums de la ciutadania. Els diumenges al matí és un dia ideal per molta gent per anar a fer la compra de la setmana perquè a la platja hi ha massa gent.

Apostàvem amb la fe cega pels nous grups de música, però al cap dels anys ens adonem que seguim als que segueix la majoria de gent perquè fer-se un lloc alternatiu en aquest món és molt complicat. Els mitjans de comunicació, els anuncis i les xarxes socials fan tanta propaganda d’algunes propostes musicals que encara que sigui de pa sucat amb oli al final t’acaben agradant perquè els escoltes cada dos per tres. A la resta de grups els costa fer-se un lloc en aquest món tan competitiu on les apostes són clares i al costat queda molta gent al marge d’aquests escollits per algun mà divina que mou els fils perquè al final vagis a un concert perquè és el que “es porta”. Els alternatius han de seguir la ruta corresponent per locals i bars on encara apostin per aquestes tendències que no esta ubicades en les corrents de màxima difusió cultural.

Hi havia gent que apostava per partits d’esquerra. Molts de tots aquells líders de paper han quedat amb l’oblit d’un passat pobre de diners però rics en idees. Els nous Messies no dubten un moment en pujar en el carro del poder amb un bon salari i deixant totes aquells somnis que els pugui destorbar per arribar a la seva fita política. Els poders fàctics d’un país no es poden tocar i dins d’aquest petit marge doncs treure el màxim rendiment crematístic a la política. No cal portar corbata, ni sabates ben brillants, però s’ha de tenir clar que  la monarquia no es pot tocar.

Somnis de poeta que buscava la millor formació en universitats solvents: Vas veient amb el pas del temps com persones que no han passat mai per la universitat aconsegueixen grans salaris per mèrits polítics o pel pes dels cognoms com assessors càrrecs de confiança perquè compleixen requisits tan selectius com tenir més de 18 anys.

Volíem fer un  país ric i variat i resulta que el nucli de Catalunya és Barcelona i rodalies i poca cosa més. Llavors tenim Ponent, Girona i el Delta que juguen a la seva pròpia lliga.

No ens cal ser capital de res perquè cadascú ja té el seu propi santuari marcat segons tendències i influències. Les coses van per la seva pròpia natura. Ja no està de moda imposar res, només cal insinuar una mica com la part final d’un conegut anunci de cervesa.  Volíem ser originals, però  només som un més.