La nostra comarca que sempre s’ha mogut
oficialment econòmicament en el món del turisme i l’hostaleria resulta que
també té la seva industria que poques vegades és noticia, però malauradament
les darreres que hem generat han estat principalment negatives.
Fa al voltant de 50 anys algunes empreses van
caure a les nostres contrades aprofitant les potencialitats que fa segles que
tenim i que poques vegades han estat aprofitades pels seus habitants. Eren
temps en què la vinya estava conreada en la seva majoria i el turisme seduïa molts
professionals perquè era una forma de treballar durant pocs mesos i viure amb
uns mínims garantits durant la resta de l’any. Els europeus ens visitaven i
deixaven els seus estalvis a casa nostra d’una manera generosa a canvi de sol,
bon menjar i bon beure.
Pocs són els que parlaven de la indústria en
aquesta comarca, però ves per on en algunes localitats com l’Arboç i Banyeres
del Penedès van ser capaços de fer un gir de 180 graus en les seves poblacions
gràcies a aquesta gran empresa que va apostar clarament per les nostres
contrades. Aquest era un fenomen peculiar que convivia amb la vinya i el
turisme que eren els autèntics reis mediàtics.
L’agricultura donava vida a moltes famílies baixpendesenques
que seguint les tradicions ancestrals seguia conreant la vinya, l’oli i els cereals. Els pagesos sempre s’han queixat
que els preus a què venien els seus productes eren baixos, però amb el pas del
temps tot i que el cost de la vida ha pujat considerablement, aquests preus
baixos s’han mantingut en el seu nivell i en algun cop inclús han patit un fort
descens. De mica en mica els fills d’aquests agricultors han anat abandonat el
món rural per buscar-se unes condicions de vida millor i deixar la terra per a
les estones d’oci o simplement deixar-les sense ermes, en especial aquelles de
difícil conreu amb maquinària. Al seu davant alguns van apostar per invertir en
alguns negocis de turisme que era un
negoci que per molts els resultava temptador perquè eren anys on s’hi movia
molt de caler amb una poca inversió.
Alguns d’aquests van deixar l’aixada per agafar la
paleta entrar en el món de la construcció que també es començava a desenvolupar
amb intensitat en aquestes dècades. Hi havia molta demanda a la comarca per la
construcció de segones residències i pel fort creixement de la població i
semblava que el món del totxo no s’acabaria mai. Després també estava l’obra pública que
prometia amb noves i importants infraestructures.
Alguns d’aquests fills de pagesos van entrar en el
món del funcionariat en especial en els mossos d’esquadra que va servir perquè
molts d’aquells fills de pagesos de tota la vida trobessin una vida amb un
futur assegurat, encara que potser no podrien aconseguir les condicions
laborals dels que es movien en el món de la construcció i el turisme.
Altres pocs van optar per formar part d’aquestes
empreses que es van establir a casa nostra. Donaven seguretat i les condicions
laborals eren força bones. Era una altra proposta que des de fora en aquells
temps no oferia les condicions d’altres negocis de la comarca que en aquells
temps eren molt prometedors.
El panorama en aquests anys ha donat una volta
inesperada per aquells joves somiadors que van tenir la sort de viure una de
les dècades més prometedores de la nostra comarca com va ser la dels 70 i 80.
De mica en mica l’agricultura ha quedat quasi
testimonial a casa nostra. Uns molt pocs cellers s’encarreguen de vendre el fruit
dels nostres camps arreu. El turisme que tenim actualment tot i algunes poques excepcions
no és aquell que portava carregada la cartera amb bitllets i no l’importava pagar
500 pessetes per una cervesa. El món del ciment i l’obra pública també ha
quedat sota mínims. Només cal veure les poquíssimes grues d’obres que sobresurten
per sobre la resta d’edificis a la comarca. Després d’aquesta història la
nostra seguretat durant aquests anys són aquestes empreses com la Cristalera i
la Idiada, entre poques més que han estat allí donant vida a la comarca i a
moltes famílies. Això és un cop molt dur per aquells professionals que han
apostat per un lloc segur encara que a curt termini no els aportes tants
beneficis com altres que amb el temps han anat desapareixent. Són els fonaments
econòmics del Baix Penedès que han estat sempre allí amb les seves petites
crisis i vagues que s’han anat superant. Aquests són els nostres eixos
econòmics del darrer mig segle. No podem
tenir més persones en les llistes de l’atur perquè estem en una comarca amb una
situació molt preocupant i si perdem aquesta estructura bàsica ho perdem tot.
Ens hem de moure tots en el mateix sentit sinó tots hi perdrem. No s’hi val a
badar. Endavant i la lluita continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada