Les obres, l’altra pandemia vendrellenca

Aquesta pandèmia al Vendrell a part del Covid que és un efecte clau a nivell mundial s’ha viscut les obres en dos dels seus epicentres urbans. Per una banda les obres de canalitzacions i nova base de la carretera del Dr. Robert i una part del Prat de la Riba i també les famoses obres del Feder que afecten el centre de Coma-ruga

Encara que tinguem una ordenança que prohibeix la majoria de les obres durant l’agost, aquesta també admet excepcions. Enguany per enllestir tot aquesta galimaties que tenim endegat als centre dels principals nuclis urbans hem preferit treballar durant aquest mes estiuenc.

Evidentment les obres es poden fer a molts ritmes, no cal la construcció d’un hospital a la Xina amb 15 dies, però tampoc ens calen dos anys per enllestir unes obres al cor del Vendrell que no són res de l’altre món. Evidentment que el Covid ha allargat el termini, però en un principi no semblava que la cosa en una situació normal es portes a terme en un parell o tres de mesos per evitar situacions com la que s’està vivint actualment. Al cor del Vendrell vàrem començar després de la Fira de Santa Teresa i per Nadal que ve encara hi estarem posant canonades i llambordes. Pel que fa a les de la platja a principis del mes de juny es van iniciar,  al final de l’any han d’estar un 80% de les obres per poder acabar cobrar la subvenció europea.

Pel que fa a les platges les obres no ha dificultat més del normal les vacances i caps de setmana de molts turistes o veïns puntuals de les segones residències. Durant aquest estiu s’ha vist molta gent en les nostres platges, la majoria provenien dels llocs tradicions com són el Principat de Catalunya i Aragó. Hi havia molta poca gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus i potser el que s’escoltava més era el francès a part de les llengües constitucionals per Catalunya.

Pel moviment que hi havia a part d’algun establiment tancat s’ha vist un estiu força normal amb poques pluges que va permetre allargar al màxim la temporada estiuenca.

Per altra banda, el centre del Vendrell estava afectat per les obres en un dels seus eixos més importants com és el dr. Robert amb el que això comporta. Cada dia que passaves per aquesta zona podries veure una tanca canviada, una nova fusta que et portava a una entitat bancària o una tanca posada diferent que sobresortia sobre mapa de les obres. Les persones que els agrada veure l’evolució de les coses han pogut gaudir a primera línia de com tot plegat anava canviant diàriament.

Per altra banda, la circulació de vehicles s’anava adaptant a les obres i amb la senyalització i la intuïció podies anar deduint si avui sorties per un carrer o per un altre. Evidentment alguns trams de carrer també canviaven el sentit de circulació segons manaven les obres.

Sort que la Rambla no ha patit directament els efectes secundaris de les obres i aquest estiu en alguns moments del dia quan feia no feia tanta calor s’omplia de taules i cadires per gaudir d’aquest espai urbà que massa cops l’any està mig buit i no té la vida d’altres espais similars com la de Vilanova i la Geltrú i la del Vilafranca del Penedès.

El més trist de tot plegat que fa menys de cinc anys que ja vàrem renovar una part del Dr. Robert i li vàrem posar uns arbres per fer bonic i ara amb les noves obres ens ho hem carregat quasi tot menys el parc infantil i hem tornat a fer un nou disseny que ves a saber quan durarà fins que algun altre manaire decideixi imposar el seu estil en aquesta cèntrica via vendrellenca.

Aquest canvi d’imatge  del Dr. Robert ja fa anys que es mou en els pressupostos municipals, en l’anterior legislatura ja parlaven d’aquest gran projecte que enguany ja conjurat amb la Covid per fer agreujar la situació econòmica en una localitat que ja està molt castigada econòmicament.

Evidentment aquestes obres s’hauran de pagar encara que hi hagi subvencions de fora i per altra banda, s’haurà de mantenir la pressió fiscal per mantenir el nivell d’ingressos que en els propers mesos hauran de cobrir més necessitats socials perquè encara ens falta la part més dura de la pandèmia en el seu vessant econòmic. Estem a les portes d’una turmenta perfecta que augmenti el nostre nivell d’endeutament i tornem a reviure episodis passats que tots recordem. Aquesta és la nostra història de cada dia que ens toca reviure per no haver après la lliçó. De moment podem anar pel centre del Vendrell sortejant llambordes, tapes de claveguera, tanques, fustes i altres elements urbans.