Hi ha imatges de la meva adolescència que no s’esborren facilment. Quan jo
estudiava àrab a Tunis durant els mesos d’estiu era impossible no veure pels
carrers i places del municipis tunisencs grans fotografies del dictador de torn
amb grans missatges universals per salvar la humanitat i de pas, la patria. La
cosa xocava una mica. Jo venia d’un poble petit que a banda de les eleccions
municipals i alguna cosa més no tenia que contemplar la foto de ningú cada dia
penjada al costat de la porta del garatge. Han passat el temps i aquelles
imatges que jo veia en paper en grans plafons les podem trobar avui a les
xarxes socials on gairbé tothom hi està connectat d’una manera o altra.
La persona que ostenta el poder màxim d’un territori dins les seves
competències ha d’executar les seves perrogatives per complir amb la seva
escomesa social i política. Igual que el zelador del CAP cada dia li toca obrir
i tancar a l’hora acordada les portes d’accés al públic. Cadascú en la nostra societat
ha d’executar el seu rol respectant la llibertat dels altres i sense trepitjar
la resta. Avui en dia igual que passa a moltes dictadures, molts dels nostres
polítics confonen les coses i des del dia següent que ocupen el poder es
dediquen a fer promoció de la seva persona per seguir mantenint el poder i
intentar repetir mandat. Alguns són més familiars i es deixen acompanyar dels
seus companys d’equip de governs. Altres prefereixen actuar individualment tot
i que puntualment sempre es cola algú de l’equip de govern per fer una mica més
de patxoca. És una llàstima que a Espanya no hi hagi un límit de mandats com
passa als Estats Units. Un parell de mandats i fora. Si vols repetir t’esperes
quatre anys i hi tornes. Aquesta mesura ajuda higienitzar les estructures de
poder des de dalt sinó tot aquesta gent que estan 20 anys ocupant un càrrec ja
sigui d’una entitat pública o privada l’únic que demostren és que tenen un
problema perquè no són capaços de renovar el cap visible. Alguns cop el que
figura dalt de tot tampoc és el que mana realment, però de totes maneres
aquests càrrecs vitalicis no són els més lloables encara que algun cop quan
aquests inamovibles pleguen definitivament o directament es moren la cosa se’n
va en orris. L’estructura era massa feble per aguantar qualsevol sotrac.
Reprenen el fil de l’inici d’aquest article a mi em sembla molt bé que
l’alcalde de torn es reuneixi amb 25 entitats, faci 21 vins d’honor, reparteixi
15 lots de nadal i inauguri 33 fires o xerrades vàries en un temps prudencial.
La tasca d’un batlle és procurar que l’administració compleixi amb la seva
missió de mantenir la via població en condicions, vetllar per la seguretat de
tots els barris del municipi i en general treballar que els serveis públics
funcionin amb les millors condicions per donar uns serveis òptims als
ciutadans.
Hi ha moltes empreses privades importants com potser que en comptades
ocasions surten a la llum pública darrera d’un faristol perquè moltes la
realitat s’ha de veure de primera mà. No cal informar d’alguns canvis que es
van produint perquè tard o aviat tothom ho ha de notar, sinó malament. Un
mandatari polític vol millorar la neteja d’un espai públic, doncs res es contracta
el personal necessari i els recursos adequats. La millora amb un temps
prudencial es nota que ha tingut efecte. El que no pots petendre és que amb uns
recursos de l’ambit d’un barri puguis tenir en condicions una ciutat. Hi ha
coses que es veuen al carrer i no cal perdre el temps darrera el faristol
venent motos a la gent quan tot resta igual o pitjro. Està molt bé organitzar festes vàries directament
encara que sigui prescidint de les entitats del gremi, però tot queda molt
desamparat quan no hi ha un esperit darrere és com beure un cafè en un got de
plàstic. Tot és important a la vida. Aquests detalls sónclaus perquè estem
confonent les coses. Un alcalde no és un presentador d’un telenoticies adequat
pels amics. La tasca principal d’un ajuntament no es tenir el calendari ple de
festes i derivats durant l’any sinó mantenir les funcions públiques inherents a
la funció pública. Un polític ha de fer política des del despatx amb alguna
sortida exterior, però no de presentador
de “memes” i anar penjant-se medalles de pa sucat amb oli sense solta ni
volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada