dimecres, 18 de novembre de 2020

El Tabaris ara no toca



 Una de les grans errades de l’actual consistori vendrellenc és la pujada d’algunes ordenances municipals com l’Ibi, la brossa, els guals entre d’altres.
El Vendrell que ja tenim un present negre està veient com està afectant la pandèmia més intensament que en altres llocs. La gent el que vol és treballar i qui més qui menys es busca d’una manera o una altra la vida. Alguns han provat i s’han muntat el seu negoci per anar sobrevivint en el dia a dia. Altres van empalmant contractes temporals que els garanteix un ritme de vida a curt o mig termini esperant que els depararà un futur proper.
Un dels punts més forts de l’economia local del Vendrell està formada per petits negocis de bars i restauració que van vivint en prou feines al dia amb dia amb algunes puntes al calendari que els permet posar-se al dia dels seus pagaments.
Aquest any entre el confinament i les restriccions aquests comerciants no només han tocat fons sinó que molts  han hagut de buscar finançament per a poder tenir la persiana aixecada i poca cosa més. A més, aquests professionals s’han hagut d’adaptar a la nova normativa fent petites reformes en els seus negocis per poder obrir al públic.
Ells tampoc no tenen cap culpa de tot el que ha passat perquè la majoria han fet dia a dia una petita lluita perquè en els seus establiments es complissin les normes de cada moment.
Persones que fins ara només han treballat limitadament aquest any un parell o tres de mesos durant els mesos de més calor.
A aquests professionals se’ls hauria de dispensar un mínim de 75% del que paguen per ocupació de la via pública per les seves terrasses i escombraries del proper exercici. Què tal com pinten les coses no es veu gaire més optimista que el que estem vivint. Aquesta seria una gran ajuda que afectaria a tothom i no aquestes mesures populistes d’ajudes que no arriben ni a la meitat de les persones que hi tenen dret amb unes aportacions que tampoc són res de l’altra món per alguns negocis que han registrat unes pèrdues més considerables.
El Tabaris sense haver començat les obres d’aquesta presumpta sala de convencions amb uns mosaics que no tenen ni 100 anys ens costarà més de 5.500.000 d’euros, un 300% més que no pas el pressupost inicial. El Vendrell pot viure perfectament  uns quants anys fins que la situació millori sense aquest luxe, però el que no por fer la vila es tenir el lucidessa de prescindir de molts professionals autònoms o petites empreses que han tancat per no poder aguantar aquesta turmenta perfecta que entre uns i altres han anant forjant.
Amb aquest milions que s’han d’invertit aquí per part de l’Ajuntament es pot assumir perfectament la pujada del cost d’alguns serveis municipals.
Crec que un dels vídeos més populars de les xarxes al que oposició i govern han al·ludit en les darreres setmanes és un  Josep Maria Llasat on apareix qui va votar que si i qui no a la proposta de reduir impostos en aquest sector. Realment aquest vídeo ha fet més feina en una setmana que tots els Per què? de la televisió local en els darrers 25 anys.
Evidentment que s’han de pagar la pujada dels serveis però no podem apostar per aquests obres que per altra banda tampoc solucionen un dels problemes endèmics de Coma-ruga com són les seves inundacions.
En cada moment s’ha mirar quina és la política més positiva per a la societat i ara tocaria congelar taxes i dispensar alguns percentatges als sectors més damnificats de la pandèmia perquè aquesta situació l’hem de pagar entre tots. No ens calen 6 castells de foc al municipi i altres luxes innecessaris com aquest centre de convencions del Vendrell mentre un dels edificis centenaris del Vendrell com la Cooperativa Agrícola es va consumint de mica en mica. Hi va haver un pla de Barris que l’havia de salvar i allí està esperant que torni a veure si li toca alguna cosa.

Cap comentari: