Els dies es fan curts i el fred cada dia està més present en el nostre ambient. El món dóna voltes i nosaltres estem allí al mig girant mirant com tot canviant a un ritme que molts cops ni ens donem ni compte. Si abans sortíem a passejar fins quasi les 10 de la nit perquè hi havia llum solar amb el pas dels dies hem de tornar a casa més aviat perquè es fa fosc abans. Si ens despistem tenim el toc de queda.
Aquest mes de setembre ha estat una gran prova de foc perquè després de sis
mesos els nens han tornat a l’escola. Les classes virtuals han tornat a deixar
pas a aquesta nova normalitat a la que mai crec que ens hi acabarem d’acostumar
perquè va fluctuant diàriament. A vegades dóna la sensació que estem davant
d’uns pocs il·luminats que van provant coses i mentrestant va creant normes
perquè la gent les compleixi i que al cap de no res les tornar a canviar. Estem
davant de venedors de fum que ens deien que aquí estava tot preparat i no
sabien ni on estaven les claus de l’habitació dels estris de la neteja.
Enmig de tot això uns pocs tenen molt clar que la unitat d’Espanya és
indivisible i encara que aquest vaixell faci aigües per tots els costat ha de
seguir surant al preu que sigui que en el fons tots ens coneixem i en una
trobada ho arreglem perquè estem més units que mai. Per altra banda, cada
municipi i a vegades fins i tot cada regidoria aposta pel seu programa i no
escolta a la resta de companys de consistori. En aquest nivell individualista i
polititzat és molt difícil que mai arribem a guanyar alguna guerra perquè ja
ens barallaríem en el camí cap al front.
Els dies es fan curts i ben aviat ja veurem com començaran a penjar els
llums de Nadal en els nostres carrers i places. Enguany potser més
necessaris que mai per donar una mica de llum i esperança a la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada