Al Vendrell passen coses interessants i és una llàstima que en aquest tipus d’acte sempre siguem els de sempre perquè la veritat és que estem parlant de grans treballs fets per autèntics professionals de la història local, però és molt trist que sinó surten a la televisió o són autors consagrats no augmenti el nombre d’assistents a les seves presentacions. El Vendrell ha crescut molt en els darrers anys, però el percentatge d’interessats per la seva història no supera el de fa 50 anys.
La gràcia és que aquests documents romandran escrits en una biblioteca o base de dades i el dia de demà es podran tornar a cercar per realitzar estudis més amplis i conèixer l’abast real de certes parts de la història del Vendrell.
Avui estem parlant de la presentació que va tenir lloc el passat 9 de març a la Sala del Portal del Pardo. El protagonista era Jaume Foix i Julivert (1853 -1910) i la seva La Mina-Vinyet. L’autor d’aquest gran treball és el jove Joan Latorre i Solé que ha descobert aquest personatge sense que hi hagi ni uns fons de la família, ni un arxiu de la bodega, sinó que ha anat buscant aquí i allà per descobrir la magnitud d’aquest senyor que es pot considerar un dels més grans exportadors de vins i vermuts del Vendrell i comarca de tota la història. Una persona que avui en dia no té res publicat amb el seu nom, ni un record, ha viscut totalment amagat sota el silenci històric fins que Joan Latorre amb l’ajuda de molta gent i un gran esforç ha aconseguit aquest gran treball de la seva gran obra i figura.
Aquest senyor ens demostra l’esperit emprenedor d’aquest vendrellenc d’ara fa més de 100 anys que sabia que s’havia d’anar a Europa si es volia treure un bon rendiment dels seus productes agrícoles que en els mercats interns espanyols no assolien grans preus. Per altra banda, aquesta persona quan va veure que la fil·loxera estava a tocar, enseguida va començar a buscar altres productes naturals com el vermut per omplir el vuit que el vi deixaria per la pandèmia mundial.
Ell era una persona que actuava amb seny i buscava treure el millor rèdit a les seves produccions agrícoles. Sabia que era necessari produir un gran producte per arribar més lluny. Uns caldos que alguns empreses franceses i italianes embotellaven amb el seu nom i així perdia els seus orígens però el seu gust era inconfundible.
Aquest senyor vivia aquí entre el Vendrell i Santa Oliva i encara és recorda per algun avi, però poca cosa queda de la seva fama i empenta mundial. Va ser una persona amb molts de guardons als seus productes arreu del món que donaven fe de la seva qualitat. Aquesta era una persona que no tenia por en enviar els seus fills i amics més joves cap a Alemanya i Suïssa per obrir tabernes de vi on es venien directament els vins exportats des del Vendrell sense haver de passar per mitjancers. Igual que ara, molts vailets d’aquestes èpoques amb un cartellet penjat al pit on estava escrita l’adreça on havien d’anar d’Europa per seguir obrint i ampliant aquestes tabernes que tan bon resultat i tan bona fama tenien entre els nostres companys.
El Vendrell ha tingut importants artistes, però també hi hagut pagesos que han portat el nom de la vila arreu i crec que no hi ha cap carrer dedicat a un pagès en tot el municipi tot i ser una de les activitats principals de l’activitat de tots els temps.
Tot un personatge modern que igual que molts ha va tocar el dos al veure que la cosa a casa nostra estava limitada i s’havien d’obrir noves fronteres i nous mercats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada