Avui ha vingut al Vendrell al Museu Deu el Marius Serra a presentar la dona més pintada sobre la vida i la imaginació d'un pintor de Montblanc contemporani de Dali i Picasso anomenat Matias Palau Ferré. Un tiu especial que va viure l'art d'una manera peculiar i que està fora de tots els canons. És una rara avis del seu temps que mai estarà en les llistes oficial, però que va deixar una interessant petjada artística.
Molt bé la presentació a la sala de les catifes i tot molt bé. Després hem tingut la sort de gaudir d'una experiència d'escoltar el pregó a càrrec de la Gemma Ventura, prou coneguda pels lectors d'aquest bloc i de quatre poetes i cantautors més com Enric Casasses, Teresa Colom, Nuria Martínez- Vernís i Lídia Pujol. Aquest acte és un regal per als sentits perquè escoltar poesia per aquesta artistes és una de de les coses millors que et pot passar en aquest vida quan moltes coses ja les tenim cremades i recremades. Les seves veus, la seva paraula, la seva música en aporta alegria, vida, imaginació. Els que no coneguin aquest món de la poesia no saben el que es perden. Són persones que ens aporten quadres de la seva vida, estimuls i respostes a les nostres preguntes. Són uns moments màgics, llàstima que feia frescor, però ha esat genial. No ens calen grans coses sinó petits detalls que ens omplen de vida.
El pregó de la Gemma Ventura és un cant a la lectura, a la biblioteca a la fantasia. Un cant a les vides i paisatges que s'amaguen en els llibres. Un cant a la literatura d'ara i de sempre. Genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada