Encara que la tele Vendrell em tingui censurat el meu programa super perillós i atòmic, ahir vaig veure el debat electoral del Vendrell. Primer de tot, l'espai era massa petit, estaven allí apinyats i faltava aire entre mig. No el van voler amb públic perquè tenen por de la gent, però ja podien buscar un espai més gran i no tos atapaïts allí com a bons germans.
El qui més em va agradar va ser el Llasat, pim pam. tranquil com aquell que no vol però aquí les tens. Sense perdre la compustura i per feina i a la diana. No cal més.
Sito, molt bé, però se li veu massa bona persona i li costa estar callat quan val més callar que no seguir la corrent al poder que t'està mentin a la cara, un cop més.
Lidia, bé, complint el paper que li tocava al seu rollo i allí al mig anar desgranant coses del programa.
La Barbara, en su línia tapant el que li corresponia per formar part del govern i dedicada al turisme en cos i ànima.
Yolanda, marcant paquet en temes claus del seu programa com l'habitatge. No va ser dura, però tampoc fàcil de seduir pel poder.
Kenneth, va fer el discurs que es portava ben estudiat de casa i més d'un moment hagués pagat per fotre el camp d'alli i estar en un altre lloc. Nerviós, pilotes fores va voler ser original amb noves dades d'un crèdit però aquest no era el lloc per mostrar com s'endeuta el municipi. No mirava a ningú. Aquesta nit segur que ha dormit tranquil i esperant que el proper com el d'ahir trigui a passar. Al seu rollo. Demostrant el que no és. Qüestió de fe.
Mar Vazquez, dos minuts amb foc d'ametrelladora contra el govern. pim pam toma lacasitos. Una mica mes d'amor i jo venia a .....
La resta més policia, més policia i més policia.
Llàstima que la cultura no hi estès inclosa en aquest debat. Per això estem on estem. Seguim endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada