Allò que després d'un dia genial vas a casa a la una i mitja de la matinada i et para un xico i et diu "ei amigo" i amb menys d'un segon un altre ve pel darrere i et talla el bolso i s'ho emporta tot i tu crides " les meves claus" i ell ja estan al pont de França. Arribes a casa truques a la poli, ho bloqueges tot i sort que un pensa i pots aconseguir les claus del pis sinó em quedo tira al portal de casa. Molt trist el Vendrell que ens estan deixant. Menys Rambos, menys educadors socials i més possibilitats de vida perquè cada dia tot està més xungo al Vendrell i la gent ha de viure i ja sabeu com va això i on estem arribant. A veure si algu pot canvair tot això perquè molt de somni optimista però quan arribes a casa sense cartera, ni mobil ni claus t'en recordes de moltes coses que no surten a la tele local.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada