Una nit de primavera en un carrer cèntric del Vendrell

 

Allò que després d'un dia genial vas a casa  a la una i mitja de la matinada i et para un xico i et diu "ei amigo" i amb menys d'un segon un altre ve pel darrere i et talla el bolso i s'ho emporta tot i tu crides " les meves claus" i ell ja estan al pont de França. Arribes a casa truques a la poli, ho bloqueges tot i sort que un pensa i pots aconseguir les claus del pis sinó em quedo tira al portal de casa. Molt trist el Vendrell que ens estan deixant.  Menys Rambos, menys educadors socials i més possibilitats de vida perquè cada dia tot està més xungo al Vendrell i la gent ha de viure i ja sabeu com va això i on estem arribant. A veure si algu pot canvair tot això  perquè molt de somni optimista però quan arribes a casa sense cartera, ni mobil ni claus t'en recordes de moltes coses que no surten a la tele local.