En un parell de setmanes ja tenim l’inici oficial d’una nova legislatura amb cares noves, encara que al Vendrell almenys la cosa seguirà bastant igual per l’equip guanyador que ha passat de 8 a 9 regidors que el situa a un sol pas de la majoria absoluta i de la pau que comparta. Un pacte amb el Pp ho pot arreglar tot per aquest any, però que sigui conscient que d’aquí quatre anys corre el seriós risc de quedar absorbit i integrat dins la marea roja. La seva essència pot quedar en nivells simbòlics si no espavila una mica encara que sigui a tocar de la fi dels quatre anys.
Hem passat una legislatura marcada per un fet històric que va ser la pandèmia que va afectar a tot el món i que ens va canviar moltes coses per tornar a una mena de normalitat com la que tenim actualment, però quan vas al metge encara veus aquelles mascaretes que et porten al record de quan no podíem sortir de casa i a a les 20 hores sortíem als balcons a aplaudir als sanitaris que estaven a primera línia de foc d’un país amb els pixats al ventre i de la imaginació de la gent i de les bosses d’escombraries es van fer les primeres armes de defensa i de mica en mica la cosa va anar millorant fins que a final del 2020 va aparèixer la vacuna i de mica en mica vam anar vencent el virus a cop d’agulla.
Doncs tot això ha marcat la legislatura en els primers dos anys i mig. Després la cosa ja ha anat normalitzant.
Aquest ha estat quan hem fet un carril bici que no fa servir quasi ningú i que ha suposat la desaparició d’un centenar d’estacionaments de vehicles al centre de la vila. Però no passa res a Coma-ruga anem forts i per uns 7.000.000 d’euros tenim allí un espai diàfan amb uns mosaics que ens uneixen amb el Valle de los Caidos (ara és diu Cuelgamuros). Algun dia quan guanyin els altres, podrem organitzar viatges per recordar l’obra d’aquest autor que ves per on no era gaire optimista en les seves creences polítiques.
Doncs això, tenim la marquesina dels taxis del Vendrell, una de les petites grans obres que ha evitat més d’un ensurt en aquests mesos de calors que estem vivint en aquesta comarca.
Ens hem carregat la versió degradada i infumable del que quedava del turismar i hem fet una canvi de lloc de les paradetes del passeig marítim de Sant Salvador.
Li hem canviat el nom al Teresina Martorell i l’hem convertit en una escola institut. Només cal veure el resultat de les passades eleccions municipals en aquest centre i veiem que la problemàtica és la mateixa, però així sembla que sigui tot una mica més suau i comencem de zero.
Seguim igual amb mesures que han causat furor com és el tancament de les dutxes en el litoral Vendrellenc que curiosament, sinó plou més, serà adoptat per tota la costa catalana davant la sequera que tenim en el nostre territori. Ja passem de la bandera blava i ara hi pengem la bandera del poble i la Lgtbq+ perquè ningú s’equivoqui i sàpiga com ens les gastem aquí.
Amb els Camela varem superar les fites d’assistència de gent a un concert al Vendrell, que lluny queda el Buira amb el seu Mago de Oz. La vida continua en aquest Vendrell amb un pla d’ajust fins el 2030 i grans obres al centre del Vendrell que ja veurem si els gust de la majoria dels vianants són els mateixos que els de la marea optimista.
La vida continua i les cadires de la Lira s’haurien de canviar ara que els astres polítics estan en bona sintonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada