Els fotògrafs de casa nostra

 

 

 

Al Portal del Pardo del Vendrell hi ha una interessant exposició en dues etapes protagonitzada per fotògrafs amateurs i professionals de casa nostra que a través de les xarxes, entitats o professionalment sempre han mostrat un especial interès per aquest art a casa nostra. Estem parlant del Toni González, Flor Benito, Joan Güixens, Laia Saperas i Jordi Palau.

Són massa poques les vegades que tenim artistes locals en aquestes sales d’exposicions tan integrades en el nostre medi urbà. Massa cops preferim acollir obra forana que no pas donar oportunitat a la gent de casa nostra. Hi ha molta gent que necessita aquest primer pas per donar a conèixer les seves creacions. Aquest espai és un dels ideals del Vendrell, per la seva situació estratègica.

També és trist que moltes vegades aquestes sales ben pocs visitants. Aquesta manca d’interès no és només un fenomen vendrellenc sinó que és la tònica de molts llocs similars sense que hi hagi persones o elements mediàtics com els que pot trobar a  Cervera amb els germans Màrquez que registren un gran nombre de visitants per ser una part dels protagonistes de les sales municipals. Potser s’haurien d’apropar les exposicions als gustos reals dels gustos de casa nostra. Potser en comptes d’exposar quadres del modernisme català hi poséssim màquines antigues per jugar la canalla segurament hi hauria més atracció o un petit museu dels Laxnbusto.

Aquesta mostra d’aquests quatre vendrellencs és un pas important per apropar la sala a la vila: Són persones prou conegudes en el seu àmbit que segurament atrauran l’interès de molta gent de la vila i de la comarca. A més un dels artistes ha fet un recull fotogràfic de 100 persones que representen la realitat del Vendrell. Un retrat global de las societat vendrellenca actual basada en les dades del padró que no té res a veure amb la de fa 20 anys o 50 anys. Una experiència molt interessant per totes els membres que intervenen.

Una realitat on la multiculturalitat està més present i cada cop ens fem grans més tard. En la resta d’instantànies podrem veure dos oficis que han estat bàsics i essencials des dels principis dels temps, però que en la modalitat centenària que estan vivint actualment estan condemnats a morir. Estic parlant dels forners i els pagesos fet per la Laia i el Joan que estan vivint les darreres generacions d’aquest ofici bàsic per la vida de les persones,  però les properes versions també tindrem resultats d’imatge similar però segurament els costarà molt igualar el gust del pa i dels productes de la terra.

Seguirem tenint pa i pastanagues però de gust remot al que avui en dia encara podem assaborir en  els productes de Km 0. La gent  d’aquí no s’hi vol dedicar, llavors toca importar o aconseguir-los d’una manera més senzilla i econòmica que l’actual. L’economia és la que guia a societat encara sembla que a vegades ho faci el futbol.

A part d’aquests aspectes del Vendrell hi ha un interessant reportatge de les actuals perruqueries que de mica en mica es van instal·lant a la vila i que s’han convertit com punts de trobada i a part doncs et repassen el cabell. Aquest és una nova versió moderna del barber de tota la vida, ja no té res a veure i s’ha actualitzat en un model que prolifera al nord d’Àfrica i com tantes coses també ha arribat a casa nostra amb molt d’èxit.

Aquesta exposició la podreu veure fins després de la Festa major al Portal del Pardo del Vendrell i ens mostra un retrat de passat, present i futur. Llavors la part alternativa la posa el Toni amb les seves fotos de joves amb la seva pala de surf a casa nostra. Una practica cada dia més extensa a casa nostra encara que de moment les ones que tenim  al llarg de l’any no acompanyen gaire.

Doncs aquesta vegada si aneu o veniu d’un barri  a un altre pareu mitja horeta i mireu aquesta exposició que realment val molt la pena. Hi ha molt d’amor, art, voluntat, innovació realitat i vendrellisme. No us la perdeu.