Els pactes municipals

Un cop més aquestes eleccions del 2 de maig han demostrat que això de les majories absolutes és una rara avis i només es pot donar en pobles petits com Albinyana que és on s’acostuma a votar el candidat, però cada cop més la gent vota el partit independentment de qui vagi davant.

Hem convertit el Penedès en una ciutat dormitori, en especial i la gent està més propera al Collboni o la Colau que no pas al Martínez o al Casañas que són els que es juguen els regidors a casa nostra.

Després de les crisis de les immobiliàries ara uns 10 anys, la premsa comarcal està sota mínims`. Ja té prou feina pe elaborar una agenda i unes notícies bàsiques del territori que abarca, no té temps ni per fer investigació ni per aportar notícies originals, la  gran majoria te les trobes en la premsa d’ajuntaments i emissores municipals.

Davant aquesta situació hi ha disparitat de vots que al final necessita els d’una altra formació per assegurar els propers anys de pau i tranquil·litat. En la majoria d’aquests casos davant les noves forces, els hereus de CDC, Pp i Psoe s’acostumen a ajudar per mantenir el poder i deixar fora altres formacions noves com Podemos, Vox entre d’altres. Els vells polítics de tota la vida es tornen a ajuntar per evitar que els intrusos els hi prenguin un milímetre de poder.

Alguns polítics del segle passat ja s’haurien de retirar i deixar pas a les noves generacions. Un polític com  a molt dues legislatures en una mateixa administració i després que deixi passar l’aire nou i que les cares noves marquin els nous temps. Ningú és imprescindible i menys en política.