Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 8 de setembre del 2023

La gran creu del Vendrell

 

 



La gran creu de les  darrer dècades del municipi del Vendrell  és la seva desestructuració urbana. La gran desconnexió urbana entre el nucli històric i els barris marítims és culpa d’un seguit de propietaris de finques que no volien vendre els seves hisendes a uns polítics de torn no van  tenir el suficient valor per poder fer del Vendrell un municipi unit entre la platja i l’interior com passa a Vilanova i la Geltrú, sense anar més lluny o Calafell. Per culpa de quatre hisendats i d’uns polítics covards que no varen pressionar ens hem quedat amb una vila totalment dividida. La política que s’havia de fer als anys 60 i 70 en comptes de fer la vista grossa a la construccions d’urbanitzacions totalment il·legals amb cases al mig de torrents que com no passar res doncs mira, tot això que ens estalviem.

El Vendrell ha tingut sempre un govern covard que s’ha venut als interessos de fora i així estem. Primer de tot avui en dia anar del Vendrell a la platja hauria de ser agafar una Rambla d’un parell o tres de quilòmetres en línia recta i estar allà baix en un plis plas. En comptes de fer casetes i urbanitzacions en llocs on la polícia hi passa un cop a l’any. S’havia d’haver crescut amb dos dits de front.

Ara mateix tenim la sala de plens del consistori que quan s’ajunten dues talles XXL ja toquen les espatlles perquè està feta per 19 regidors i no pas per 21 com són ara. Però ningú ha parlat d’això perquè aquí vivim de la poesia i els edificis que no sabem que posar-hi a part d’una associació d’escriptors i un museu marí.

Ara no creixem, però si alguna cosa es fa s’hauria de fer perquè estiguem cada dia més propers entre platges amb nucli antic. Ja sé que créixer cap a Albinyana té més glamour que no pas fer-ho cap a Coma-ruga però com a terme hem de créixer en aquest sentit, però no hi ha valor i  aquesta legislatura no tindran valor de revisar el Poum del 2000 que canta com una escopinya.