Al Vendrell
tenim el costum de mirar enlaire i gaudir de les meravelles que ens acompanyen
dia a dia en la nostra vida diària i que també siguin conegudes per gent de
fora que ens vinguin a veure en el nostre vessant més artístic.
Doncs tenim
aquesta cara a munt que no ens deixa veure la netedat de les nostres vies i
artèries urbanes. Portes on s’acumulen les cagades de coloms i que fa dies que
no passat a netejar-les perquè si ens entretenim potser no donarà temps a fer
el circuit diari en un temps rècord. Llocs on hi ha clares restes de botellot.
Tenim la mania de mirar aquestes grans concentracions esportives que fem de
tant en tant al Vendrell i que la veritat és que és un gran promoció de la vila
i de l’humanisme a casa nostra, però deixe’m de la mà de deu aquests joves
monitors que cada dia d’encarreguen que els espais esportius municipals
estiguin plens de gent, a vegades sembla que massa i tot. Persones que fan que
això rutlli perquè hi dediquen els seus cinc sentits perquè la persona en surti
ben contenta i satisfeta i segueixi la seva vinculació a l’entitat pública. Fan
la seva feina en silenci per una empresa subcontractada sense tenir les
mateixes avantatges que la resta de companys de l’Ajuntament encara han de
veure com algun petit detall que amb el temps s’ha anat a consolidant, doncs
resulta que fora també que no hi ha dret.
Ells
prefereixen muntar grans esdeveniments esportius llogant empreses de fora que
t’ho organitza tot a canvi d’un que no
és econòmic. En canvi els que cada dia estan aquí fent la seva feina com
autèntics professionals si en podem pagar 2 no en paguem 3 no sigui que es
facin rics. Jo em donaria vergonya d’aquesta política miserable. Aquí a alguns equips els hi paguem tot i als
altres el més just i tots calladets en empreses
fantasma o subcontractades.
Un Vendrell que
està enlluernat per les grans estructures militars. Abans hi havia la polícia
de barri que coneixia el territori i controlava la situació de la vila en un
contacte directe amb la població durant la seva jornada per millorar el seu
servei. Ara tenim l’Acorazada Brunete que només surt en cas de possible
conflicte i ja està.. La resta la de temps va donant tombs en una furgoneta o
dins la caserna preparats per sortir disparats allà on faci falta.
Al Vendrell
mirem al cel perquè aquí a la terra seguim amb els problemes de sempre i l’IBI
és un dels més cars de Catalunya i qui fa negoci ara mateix són les empreses
d’alarmes i assegurances per si de cas. Un Vendrell que ni la meitat de
població vota per unes eleccions municipals que pots esperar que faci en unes
catalanes i europees.
Un Vendrell que
tres mesos abans de festa major ja sabem qui
ve. Això vol dir que té tanta importància per alguns com quan tindrem
l’ampliació de l’hospital del Vendrell o altres històries que han passat sense
pena ni glòria com la nova fase del contracte etern de neteja viària amb FCC.
Un Vendrell amb
nivells molt alts d’atur i fracàs escolar i ens costa trobar solucions a
aquestes temes preocupants i ho anem matant amb taules, estudis, informes, però
ens falta agafar el toro per les banyes i que amb el temps vagi tornant a
nivells adients per una població com el Vendrell. Hem trobat una gran eina en
l’Idiada per formar joves abans d’entrar a l’empresa preparats pel que s’hi pot
trobar i això hauria de servir per altres empreses que de moment no tenim però
potser l’hostaleria hauria de ser el nostre fort.
Mirem el cel i
tenim al nostre àngel net i pòlit com una patena en canvi l’edifici de la
cooperativa agrícola la tenim que fa pena i altres restes del nostre passat com
la Masia de Mas d’en Gual també està cada dia pitjor. No cal reconstruir-la
però un petit cartell per recordar la seva importància en història del Vendrell
i allí es va trobar la màscara mortuòria que és una de les joies amagades de la nostra història
després que el museu arqueològic del Vendrell toques el dos en el silenci
administratiu que cada dia és més gran i insuportable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada