No sabia que anava a veure i va ser un dels dies que m'ho he passat millor vient teatre a casa nostra i a més d'un autor clàssic amb uns importants canvis sobre la seva obra original que fan trontollar la filosofia del seu autor obrint noves ports en el feminisme i poder de dona. Els Inestables quan s'hi posen s'hi posen i aquest cop han bastit una comèdia moderna entre la Extraña Pareja, Joan Pera, Sagarra, Guimerà i teatre modern. Han presentat un muntatge rodó on la dona és la gran protagonista i l'homé és un complement social tot i que es pensa que és el rei de tot plegat és un txixarel·lo. Molt bona lectura i no s'ha fet gens pesada. Heu de recordar sempre que el suport màxim de els cadires de la Lira són 90 mintus. A partir d'aquí es fa una mica pesada la situació d'assegut. Ni més ni menys que Arran de terra de Guimerà.
Obra dinàmica, sense complexos amb aquestes ganes de la companyia de fer una mica el burro com fa amb el personatge de Jeroni, per cert, molt ben trobat i interpretat. Un cop més vull lloar la interpretació de tot l'elenc amb un Carles Guasch Impecable, Una Aura Garí Sensacional i un Enric Batlle en su salsa. Molt bé Hermini Caballero en un paper no gens fàcil i la Mònica Tutusaus doncs gaudint com peix dins l'aigua amb els seus papers melodramàtics de mocador i llagrimeta. La Lira plena, bona senyal i enhorabona per aquest Guimerà que ès més propi del segle XXI que no pas del 1901 quan va ser estrenada. Gran feina i millor resultat. Un honor pel mestre poder veure aquesta obra tractada amb amor i carinyo i adaptant a les noves tendències social. La més cordial felicitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada