Tenia ganes de veure aquest munatge dirit per Rosa Andreu amb la drmatrúrgia de Neus Oliveras i la Direcció Artística de Joaquim Sicart. Al final ha arribat el gran dia i en una hora i quart he pogut veure que hi havia al darrera.
Primer de tot, doncs felicitar a les persones que ho han fet possible perquè està molt ben fet aquesta tasca de cirurgia d'anar tallant i cosint i bastint l'obra mentres els personatges estan a escenari. Em sembla molt bé, però jo crec que és molt arriscat elaborar aquesta obra que podria de Guimerà o de Sagarra o de Lope de Vega o configurar una obra nova a base de retalls. Una obra sibarita que no va dirigida al gran públic amb tocs surrealistes que estas més proper al segle XXI que al XIX del seu autor.
Tot està impecable, però amb aquest producte obtingut que és impecable no el compro. Guimerà i Mosaic de Passions són tan semblants com un carro i el wifi. Felicitats per l'obra, però potser és que sóc d'una altra generació. Està molt ben feta, però jo la trobo anacrònica. Guimerà és molt més que tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada