El Vendrell en
els darrers anys s’ha convertit en un país de benzineres de tots els colors i
gustos repartides al voltant de les grans vies que creuen la localitat. Potser
aquest és un testimoni més que som un ciutat dormitori. Ara només falta que
tinguem més carregadors elèctrics de
cotxe i els que estan al costa del mercat municipal sempre estiguin en
funcionament. Mentrestant seguim potenciant els derivats del petroli. En tenim
unes quantes més al calaix que esperem que s’hi quedin perquè amb tanta
benzinera ja no sabem ni on carregar el dipòsit. Ara hem de treballar el tema
cotxe elèctric que tenim municipalment molt abandonat si és que volem ser
ecologistes i anar amb el pin a
l’americana.
Al costat
d’aquests subministrament tenim supermercats, pocs ens el falten potser AlCampo
i no gaire gran cosa més que de mica en mica es van col·locant pel territori
vendrellenc. El petit comerç que tenim ja ens l’hem carregat fa dies i en
especial en el tema queviures que ha estat suplantat per la gerència asiàtica
quasi les 24 hores del dia. La botiga típica de queviures doncs es poden
comptar amb els dits d’una mà i alguna aguanta perquè ha sabut apostar pel
producte de qualitat.
El més trist és
que de llibreries ja només queden una al Vendrell. La Mitjans que és una
autèntica estructura d’estat de la cultura i el saber a casa nostra. És un luxe
entre nosaltres tenir aquesta llibreria que des d’un temps fins ara ha fitxat a tot un equip de luxe per tirar-lo
endavant dia a dia. Si hi ha un dream team en algun lloc del Vendrell és dins
aquest llibreria. Unes grans professionals a banda de la seva simpatia i
eficiència. Persones totalment diferents, però unides tal com estan són genials. Una gran aposta pels
actuals propietaris de la llibreria que ha trobat el personal ideal per donar
servei a la cultura en aquest reducte local i comarcal que tenim a casa nostra
i que tot i les seves dimensions sap que és el que més demana la gent i sinó al
cap de no res ja ho tenen aquí.
Doncs aquest és
el Vendrell amb una llibreria que encara el futur amb alegria i optimisme
perquè sempre hi ha gent que prefereixen
el tracte humà abans del paquet de missatger i en aquest cas, val la pena
conèixer el seu personal perquè ho fan amb tot l’amor del món i s’hi deixen la
pell.
Això és el que
tenim al Vendrell i moltes festes i molts de concerts i cultura popular i un
àngel i un orgué i una botiga aturada en el temps que mereixeria que fos un
petit museu del nostre passat on la gent conegués on anava a comprar els
cigrons la família de Pau Casals i Àngel Guimerà quan estaven a la vila, perquè
a part de llegir també menjaven i eren persones humanes i es feien amb gent del
Vendrell en el seu dia a dia.
Fa uns anys
tenim massa bancs i ens queixaven i no deixàvem posar més entitats al centre de
la vila. La mateixa crisis ha acabat amb aquests establiments i ara a certes
hores trobem cues de gent al caixer automàtic per anar a buscar uns pocs diners
per si hem de pagar trinco trinco.
El Vendrell té
un born que necessita un canvi de rumb i sort d’uns pocs que encara hi van a comprar sinó
malament. La gran errada és ser un municipi turístic perquè si els diumenges
haguéssim de tenir la majoria de botigues tancades moltes coses no passarien.
Els grans supermercats no seria diumenge el dia que tenen més clients de la
setmana, un fenomen estrany però massa comú. Potser si tornéssim a la nostra
realitat les coses es normalitzarien una mica perquè ara per ara els petits no
poden competir amb els grans i estan venuts. No interessa fer-ho perquè som uns
covards i no volem ni que es parli per no aixecar la llebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada