Les campanyes institucionals a favor d’una vida sana estan fent furor a
casa nostra. Un dels perjudicats de tot aquest moviment és sector del vi que ha
vist que en els darrers cinc anys s’ha reduït en un 22% el volum d’ampolles de
vi venudes a Catalunya segons l’Incavi. Una dada prou important que no ajuda
gens a trobar una escletxa per l’optimisme en aquest món de la vinya i el vi
tant associat amb el nostre Penedès. Els controls d’alcoholèmia a la carretera,
l’augment del risc d’obesitat i diabetis són alguns dels factors claus que han
incidit en aquest decreixement de la venda de begudes alcohòliques. Un altre
factor també és l’augment del cost de la vida en els darrers anys
que ha pujat al voltant d’un 50%.
Aquest fet que es va notant de mica en mica ha provocat que els petits luxes de cada dia
hagin anat caient de les rutines de moltes persones. Tot això ha provocat que fa
un parell d’anys o tres havia arribat a
pagar-se el raïm més del doble que actualment que està al voltant del 0,20
cèntims per quilo com fa 20 anys enrere. Aquest any hi ha pagesos que no s’han vist en
cor ni de collir les seves vinyes perquè el rendiment de la collita en el
millor dels casos pot estar a la meitat
del preu de cost del producció. El camí directe cap a la ruïna.
De solucions clares no es deixen veure a curt ni mig termini. Podem trobar
alternatives com la comercialització del most com a beguda sense alcohol. Si
seguim quest ritme de canvis tan frenètic que tenim davant s’han de buscar nous
conreus que puguin anar substituint a la vinya i que permetin tenir els nostres
camps conreats, La situació actual ens condemna a què ens veiem rodejats de
plaques solars i polígons industrials d’empreses de logística entre terres
sense conrear. Alguns pagesos tenen molt clar que els ha tocat la loteria si
els hi posen unes plaques solars o uns magatzems. És molt bonic parlar de viure
al paradís del Penedès però s’ha de mantenir mínimament econòmicament sinó
estem tots obligats a buscar altres recursos perquè la seva gestió ens permeti
cobrir les necessitats mínimes.
Aquest procés necessita el seu temps
i no ens podem despistar. Ens agafarà el brau i aquest Penedès anirà perdent
superfície agrícola paulatinament. Les grans empreses i cooperatives no tindran
altra opció que apostar per altres negocis o deixaran amb el cul a l’aire la
majoria de pagesos.
Evidentment algunes empreses petites o mitjanes ja s’hauran muntat la vida
elaborant cava o vi de qualitat que no es ven al preu del sifó en moltes grans
superfícies. La majoria de pagesos que quedaran fora d’aquests negocis mitjans hauran
de deixar les finques ermes. És trist
però al final per molts els resultarà més favorable treballar per torns en
alguna gran empresa amb un sou i horaris fixes que perdre bous i esquelles
entre ceps i burocràcia. Cada dia hi ha menys aventurers del la vinya perquè el
canvi climàtic, el mercat i les moltes traves administratives cada dia ho fan
més complicat tot plegat. Un gran pèrdua que ens obliga a moure fitxa
ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada