Natale in casa cupilo és un toston i la Lira (files superiors) un forn

L'altre dia l'obra de Natale in casa Cupielo em va semblar un toston. Una obra que no aportava res de nou i que sense quasi argument i amb escenes més pròpies d'un culebron sudamericà amb actros catalans intentava fer riure, però es quedava força lluny del seu objectiu. A més jo estava a la fila 17 i feia molta calor. Inclús una veïna embarssada va tocar el dos abans d'acabar després d'estar ventant-se com bonament podia durant tota l'obra.

Una matrícula pels Casals d'estiu de la Ballaruga

En diferents ambients del Vendrell i comarca encara es poden sentir algun comentari molt positiu de la tasca que ha fet la Ballaruga amb els Casals d’Estiu. Una experiència nova per aquesta entitat sense ànim de lucre que aporta el seu granet de sorra en la conciliació dels horaris escolars, familiars, ensenyament, hores d’oci a llarg de tot l’any. Una tasca molt àrdua perquè hi ha molts punts que s’han de quadrar a condició que no quedi cap serrell pendent. Estem parlants de nens en edat escolar amb uns pares que molt possiblement estan a la feina i que els pot ser molt difícil atendre necessitats urgents. El fruit més mediàtic d’aquest treball ha estat un programa a ràdio el Vendrell anomenat Casal Xic conduït per dos grans músics i millors persones com són el Jimmy Pinyol i el Pemi Rovirosa posats en diferents aventures, entre ells la més popular la dels Lax’N’Busto.

L’anima i la persona en què penses primer quan sents aquest nom és la Montse Roig que és una gran professional d’aquest món i embarcada en multitud d’iniciatives similars. La gràcia perquè tot aquest engranatge funcioni és que hi hagi una persona amb les idees clares, amb un projecte coherent i amb les eines necessaris perquè és faci realitat. A partir d’aquí s’han de buscar la resta de persones per donar cos i vida a aquest projecte que són, en gran part, la clau perquè esdevingui un èxit o un fracàs. Si tot això està ben ensamblat i hi ha oli i comunicació en els engranatges, la cosa ha de tirar endavant amb uns mínims garantits. El problema és quan es volen fer coses similars sense un projecte coherent, sense uns objectius clars i amb un camí per recórrer més aviat confós. Llavors la cosa és complica. Si amb això hi posem uns monitors desmotivats amb una cosa que no entenen i una selecció digital d’aquesta que ens tenen massa ben acostumats els nostres dirigents, la cosa pot acabar com el rosari de l’aurora. Un fet que va en augment si ens donem conte que les persones amb les qui treballen són nens en edat escolar. Una mal ensenyament d’un monitor de natació pot arribar a provocar una especial mania per no tornar a ficar-se dintre l’aigua. La cosa és molt complicada. No només hem de mirar de quadrar uns esquemes sinó també valorar de què estan fets aquests projectes i amb qui i com estem treballant

No tothom pot fer de monitor, ni tothom val per tractar amb nens. Fa 12 anys que vaig a nedar i he trobat monitors de tots colors. Alguns han estat excepcionals i realment hem après moltes coses a l’hora que hem viscut moments inolvidables. Altres, en canvi, ja tenies present, quan acabava el trimestre per no tornar a repetir amb el mateix professor o buscar un nou horari. També hi ha que tenir un seguit de peculiaritats. Hi ha monitors que són ideals per tractar amb canalla perquè tenen paciència, se saben explicar i són un xic paternalistes si les circumstàncies ho demanen. Altres no tenen aquesta virtut o els hi resulta molt difícil. També potser a l’inrevés. Cadascú té un perfil i és molt difícil trobar una persona que sigui igual d’accessible amb els adults que amb els més menuts

El que passa que aquesta externalització d’aquest tipus de serveis que és el que s’està imposant a la comarca. El Vendrell i Calafell ho tenen molt clar. A fi de comptes el que valoren massa cops és que el negoci sigui rendible i com més abonats molt millor. Per tot això, alguns monitors, els que tenen una nòmina més reduïda, no acostumen a durar gaire temps. A la mínima oportunitat, és busquen la vida en altres activitats o en altres indrets. Tot això lligat als horaris “trenca famílies” Potser comencen a les 6 fins a les 10 del matí i potser fins a les 4 de la tarda no tornen a tenir classe i arriben a casa a les 10 de la nit. Una cosa per altra banda força lògica perquè la majoria de la gent, acostuma a treballar més en horari matinal que de tarda. Pel que fa la rendibilitat, sort que a molts cursos, almenys a natació, no hi va tota la gent apuntada sinó més d’un sortiria amb molts blaus a les cames de dins l’aigua per aquesta concentració de personal. El carril dóna el que dóna i no hi ha més espai. Nosaltres, natació, som una activitat discriminada del Multipack que aplega la gran majoria d’activitats al Patronat del Vendrell.
He parlat de coses que semblen diferents, però hi ha elements similars: monitors, activitats i alumnes ( més grans o petits). Aprofitaré aquestes línies per donar l’enhorabona a la Ballaruga per la seva tasca i en especial als casals d’estiu que han generat els comentaris elogiosos de molts pares quan han vist que els seus fills s’ho passaven pipa. Un exemple que altres entitats haurien d’anar prenent nota. És un tema molt delicat i s’ha d’actuar amb el cap i els peus i no només amb el dit índex.

Publicat el 5 de novembre del 2010 al diari del Baix Penedès

Joan Laporta nou president de la Generalitat

El proper president de la Generalitat serà Joan Laporta amb el nou partit que ha format dins les línies de l'independentisme català amb 3 vots. Empatats a dos vots tenim el Petardo de sempre, i Artur Mas. Per la seva banda, només una persona ha apostat per Montilla i la lider del PP català no ha obtingut cap suport. Ja ho sabeu Laporta, president.

Falta el Partit dels Fumadors a les properes eleccions catalanes

En aquestes properes eleccions hi ha partits de tots els colors que es presenten a les eleccions. Alguns van per guanyar, altres només hi volen estar i ser decisius. En tot aquest ampli ventall hi falten el partit dels fumadors. Uns que ja no ho tindran tan fàcil a partir del dia 2 de gener perquè la normativa es complicarà una mica més. Si algú ho fes alguna cosa amb cara i ulls segur segur que treuen representants al parlament. Ja ho veurieu ja.

El Papa millor que es quedi a casa seva

Evidentment estic en contra que el papa vingui a barna i ens costi un ou de la cara. Entre això i les eleccions un munt de diners a fer punyetes. És que no n'aprenem. Que vingui d'incognit i ja està. Després es fa un reportatge de la seva estada i tothom content. Però ja es veu que la cosa no funciona perquè molts que volien guanyar uns diners llogant balcons i finestres no tenen resposta. La gent no està per tonteries. A sobre t'ho posen per TV3 i després diuen que som laics. Que ho posin al 33 i qui vulgui que s'ho miri. Jo no m'ho penso mirar.

Avís als nedadors ingenus

Avui, com cada dimarts he anat a nedar. He deixat tot a la banqueta del vestidor i al tornat no he trobat les bambes. Unes new balance la mar de xules i noves. Porto uns 12 anys anant a piscina i només m'havien pres un rellotge cutre, però aquestes bambes eren molt guays i m'anaven molt bé. A partir d'ara. posarem un candau i espero que la broma no es repeteixi. Ara falta que la taquilla que posi tanqui que moltes estan petades. A veure si tenim sort

Una peça de roba per 0,5 euros

L'altre dia vaig anar al mercat de Torrefarrera de Lleida i hi havia una parada que venia peces de roba a 0,5 euros, pantalons, camises, faldilles, jerseis.. Semblaven de segona mà i no eren ni modernes ni guapes. Però amb aquests preus amb 3 euros et vesteixes i amb cinc amb sabates i tot. Ja dic que deixa molt que desitjar, però realment hi ha de tot a tot arreu i a vegades en aquests mercats pots trobar coses interessants, evidentment a molt bon preu.